L’informe de la futura llei sobre l’alcohol avala que es sancioni als pares dels menors que beuen. La iniciativa està en sintonia amb un principi clàssic sobre l’abordatge de les drogues, que s’ha vingut desenvolupant els darrers anys de govern conservador a Espanya: el càstig.

Plou sobre mullat. Molts pares i mares es mostren impotents en quant a poder limitar certs comportaments dels seus fills, fins i tot es reflexa al creixent nombre de denúncies que interposen els pares als seus propis fills per violència domèstica. Potser cal oferir suport a aquests pares, no més càstig. Per exemple, una mare de família monoparental amb greus problemes per sortir endavant, treballant moltes hores amb un sou baix i amb fills amb comportaments de risc, serà un col·lectiu diana a rebre l’impacte sancionador que precaritzarà més la seva vida.

També és cert que l’informe avala per a que es pugui remetre la multa amb sessions reeducatives en família, però això dependrà que hi hagi un protocol ASA al municipi. Per sort, Arbúcies ja ho té en funcionament des del gener de 2018. De totes maneres, la qüestió és si en la futura llei s’ampliaran els pressupostos per les actuacions preventives i de suport a les famílies amb joves amb conductes de risc relacionades amb el consum d’alcohol i altres drogues, ja que el que s’ha vist aquests anys és la retallada contínua precisament d’aquestes iniciatives.

Cal recordar que el càstig no està avalat per cap evidència científica respecte a reduir el consum d’alcohol o d’altres drogues. Si poséssim d’exemple el càstig més greu que es pot patir en aquesta societat, com és la pèrdua de la llibertat a la presó, qui s’atreviria a dir que no hi ha drogues i es deixa de ser addicte en aquest lloc? I els addictes o consumidors de drogues surten millor de la presó? Per tant, la problemàtica s’agreuja amb el càstig.

Així doncs, es pot dubtar que hi hagi més ànim d’ajudar que de multar només analitzant de qui surt la proposta i què ha estat fent durant aquests anys en quant a la prevenció.