Una de les qüestions més preocupants en l’actualitat, després de la pandèmia de la Covid19, ha estat l’augment dels trastorns mentals. Moltes mesures que es van prendre, com les restriccions i els confinaments, a més d’una gran por induïda pels mitjans, van disparar el deteriorament mental de la població. Especialment la dels joves.

Quan una persona pateix una addicció, que també és considerada com un trastorn mental, amb un altre trastorn, es parla de patologia dual. Això requereix un abordatge diferent a tractar les malalties individualment.

En el passat generava un efecte ping pong, ja que els dispositius de salut mental demanaven als centres de tractament de les addiccions que primer es desintoxiqués a la persona. A la vegada, des dels centres de tractament de les addiccions es demanava que primer es compensés mentalment al pacient. Això feia que els pacients fossin derivats en un bucle absurd i en molts cops no sent realment atesa.

Per això, es van començar a crear unitats de patologia dual en recursos hospitalaris. Avui en dia, també s’accepta el fet de que no només poden conviure dues malalties mentals, sinó més, el que portaria a parlar-ne de patologia múltiple.

La nostra experiència de tractar persones addictes s’ha trobat amb aquesta realitat sovint. En alguns casos el Trastorn Obsessiu Compulsiu (TOC) ha estat una d’aquestes malalties.

És estrany trobar-s’ho?

Per exemple, mossegar-se les ungles es considera un TOC. És clar que hi ha diferents nivells i problemàtiques associades, per exemple que limiti funcions importants en la vida.

Es defineix com a TOC quan hi ha un patró de pensaments i pors no desitjades (obsessions) que provoquen comportaments repetitius (compulsions). Estan associats amb gran ansietat, patiment emocional i causen una disfuncionalitat per viure.

Recentment s’ha presentat un programa a Catalunya Ràdio sobre el TOC que aporta moltes claus per entendre’l en profunditat.