La Resclosa d’Arbúcies ha seleccionat el següent article, anomenat l’Efecte Roseto, de l’investigador Iker Badiola Etxaburude, de la web Cultura científica, ja que hi han algunes claus de la salut per evitar malalties cardiovasculars. Cal recordar que aquestes malalties augmenten, entre altres motius, quan es fuma massa o quan es beu massa alcohol, però hi ha factors de protecció? El següent article ho analitza.

Iker Badiola Etxaburu    _{(Traducció d’Eduard Casas i Bertet)}

Ens trobem als albors del segle XXI i, en aquests primers anys de segle, els avanços tecnològics que hem experimentat als països anomenats desenvolupats estan canviant els nostres hàbits de vida a una celeritat inusual fins avui. Per aquest motiu, em sembla que el segle XXI és un moment excepcionalment interessant per reflexionar sobre l’efecte Roseto, tant des d’un punt de vista biològic com a antropològic.

Roseto és un petit poble de l’estat de Pennsilvània als Estats Units. El nucli urbà va ser fundat íntegrament per immigrants italians originaris del petit poble italià situat als peus dels Apenins anomenat Roseto Valfortore. A la fi del segle XIX, el poble italià va experimentar un gran flux migratori i els rosetians es van escampar per tot el món, però un grup molt important va emigrar a l’estat de Pennsilvània amb la intenció de treballar prop d’una pedrera de pissarra. Amb l’esdevenir dels anys els rosetians van fundar tot un poble que ho van denominar Roseto en homenatge als seus orígens.

A mitjans segle XX, Roseto era un poble nord-americà com un altre qualsevol amb els seus serveis i entre ells tenia un metge. Va ser aquest metge qui li va alertar al doctor Stewart Wolf, un dels pares de la medicina psicosomática, d’un fet peculiar que esdevenia en Roseto: els rosetians amb prou feines sofrien malalties cardiovasculars.

En els anys cinquanta als Estats Units una de les primeres causes de mort eren les malalties cardiovasculars i en canvi en aquest petit poble de l’estat de Pennsilvània no es tractava a la gent per aquest tipus d’afeccions. El doctor Wolf va començar a estudiar la població de Roseto prenent en compte paràmetres mèdics. Al principi, va hipotitzar sobre uns suposats hàbits alimentaris propis d’una comunitat mediterrània, que els beneficiaria respecte a la població americana, la qual s’alimentava a força d’una dieta basada en sucres i proteïnes, però la hipòtesi va ser rebutjada. Els rosetians havien adquirit els hàbits alimentaris propis de la societat americana i, fins i tot en les anotacions del doctor Wolf, s’observava que l’hàbit del tabaquisme estava molt estès entre la població; fet que havia de perjudicar seriosament la salut cardiovascular dels rosetians.

Una vegada descartada l’esmentada hipòtesi, la següent suposició es va dirigir al fons genètic dels rosetians; però en estudiar la incidència de les malalties cardiovasculars en altres rosetians que no residien a Roseto(Pennsilvània) també es va rebutjar aquesta hipòtesi, ja que aquells rosetians que residien en altres parts d’Estats Units sofrien malalties cardiovasculars amb la mateixa incidència que els altres nord-americans.

La següent observació es va centrar en l’estudi de la zona geogràfica, però poblacions adjacents com Bangor o Nazareth tenien les mateixes taxes d’incidència que les altres poblacions d’Estats Units.

El doctor Wolf va comptar amb la col·laboració del sociòleg John Bruhn qui va resultar ser vital en l’esclariment del misteri de Roseto. Tots dos van observar que els rosetians havien construït una comunitat molt cohesionada. Tots s’ajudaven mútuament; en una població amb prou feines dos mil habitants hi havia vint-i-dues organitzacions cíviques. Les cases on convivien tres generacions eren inusualment freqüents. Els diumenges tot el poble es congregava en la parròquia de Nostra Senyora de la Muntanya del Carmel per celebrar conjuntament la missa. Es potenciava en gran manera la igualtat i els més afortunats ajudaven als més desfavorits. En definitiva, el sentiment de comunitat era extremadament alt per a una comunitat establerta en un país on prevalia en gran mesura l’individualisme.

Avui dia sabem que la solitud que evitaven els rosetians augmenta els nivells d’estrès; el gran mal dels països desenvolupats. L’estrès augmenta en el nostre cos l’hormona anomenada cortisol. El cortisol és produït per la glàndula suprarenal i prepara l’organisme per a moments puntuals en els quals hem d’accelerar la nostra activitat metabòlica en resposta a condicionants externs. Però l’exposició constant dels teixits al cortisol provoca l’increment de la pressió arterial i la depressió del sistema immune que acaba desembocant en malalties cardiovasculars.

Els rosetians ens van brindar un bonic experiment amb el qual van demostrar la naturalesa grupal de l’ésser humà, ensenyant que l’Homo sapiens és un animal social en contra de les noves tendències individualistes que s’imposen als països desenvolupats.

Referències:

B Egolf, J Lasker, S Wolf, and L Potvin The Roseto effect: a 50-year comparison of mortality rates. Am J Public Health. 1992 August; 82(8): 1089–1092.

Stewart Wolf and John G. Bruhn (1993) The Power of Clan: The Influence of Human Relationships on Heart Disease.

R. Positano (2011) The mystery of the Rosetan people

Clarke Johnson / University of Illinois at Chicago – The Roseto Effect

Sobre l’autor: Iker Badiola Etxaburu és professor en el departament de biologia cel·lular de la UPV/EHU i imparteix classes en la Facultat de Medicina. El dr. Badiola va ser guardonat amb el premi de millor investigador jove en el 13è congrés de la ISHSR celebrat en Niigata (Japó) l’any 2007. En l’actualitat és investigador principal d’un projecte que estudia l’epigenètica del microambient tumoral.

^{Web original de l’escrit:  https://culturacientifica.com/2016/04/04/el-efecto-roseto/}