Arxiu de la categoria: Lex

En aquest apartat es recolliran qüestions polítiques i legals que afecten al tema de l’alcohol, les drogues i altres comportaments de risc.

El marc legal que afecta a Arbúcies resta dins d’un autonòmic, un altres estatal, un d’europeu i finalment un mundial, és a dir, que els principis que al final revertiran al municipi poden venir de molt lluny, però sembla que és un camí no gaire d’anada i tornada. Això de vegades pot ser un inconvenient important, perquè la realitat de cada lloc pot requerir respostes diferents.

Malgrat tot està bé conèixer-ho i saber quines opcions i alternatives existeixen.

La pitjor estratègia és la prohibició

La prohibició

És important que la gent jove entengui que la prohibició i la seva política repressiva contra els consumidors de drogues afavoreix l’augment del consum i en pitjors condicions. Per què?

S’explicarà al llarg d’aquesta entrada. Ara bé, s’ha d’assumir que la generació que mana actualment potser no sigui capaç de canviar aquesta realitat. Tot i així, l’esperança és que les noves generacions, amb la informació adequada, puguin ser coherents amb l’evidència científica i revertir aquesta situació.

Portugal: la despenalització de les drogues

Un exemple d’això el va certificar la revista British Journal of Criminology[1], que va confirmar el descens del consum de drogues a Portugal quan es va despenalitzar el mateix al 2001. És a dir, quan es deixa de perseguir i reprimir als consumidors i es decideix ajudar-los, baixa la problemàtica.

La guerra contra les drogues

Cal saber que la guerra contra les drogues sempre ha empitjorat la situació. Per exemple, quan es va prohibir l’alcohol a la Llei Seca d’EEUU es va disparar el consum etílic d’alta graduació. Per què? Per l’anomenada Llei de Ferro de la Prohibició[2], és a dir, davant la prohibició sortirà una alternativa pitjor.

Per exemple, abans de la prohibició de l’alcohol la beguda preferida dels nord americans era la cervesa (baixa graduació). Al prohibir-ho va estimular el naixement de la Cosa Nostra d’Al Capone, és a dir una màfia de tràfic il·legal d’alcohol. Aleshores, passar un camió il·legal de cervesa des de Canadà fins a USA tenia un risc penal igual al de Whisky, però amb un benefici infinitament inferior. Per tant, durant la llei seca no es trobava cervesa i sí Whisky, que esdevingué la beguda alcohòlica preferida i única.

Al Capone

Una altre dada, els destil·lats d’alta graduació són pitjors per a la salut que els fermentats com la cervesa. Sovint eren de baixa qualitat. Això provocava no pocs accidents per ingesta d’alcohol no apte (metanol). Per acabar, al ser il·legal l’alcohol s’evadia una gran quantitat de diners de l’erari públic en forma d’imposts no recaptats.

Quan van legalitzar de nou l’alcohol, la cervesa tornà a ser la beguda preferida. Conseqüentment, van baixar els accidents de l’alcohol d’alta graduació i baixa qualitat. Fet que demostra que la majoria de les persones preferien una ebrietat més suau i menys dura.

Recentment, davant la prohibició de consumir alcohol als estadis de futbol universitari a USA, on la cervesa era la que més es consumia, els estudiants van començar a entrar d’amagat  petaques de Whisky[3].

Persecució del consum de cànnabis

Un altre exemple va ser la persecució del cànnabis a l’època dels 70, això va fer que en el mercat ja no es trobés més que Skunk i Súper Skunk, una varietat molt més potent. És a dir, que amb menys substància ja s’arribava a l’ebrietat, fet que afavoria el tràfic, com va passar entre el whisky i la cervesa.

Tanmateix, l’escalada en la persecució del cànnabis ha fet que avui en dia assoleixi una gran potència. Per la qual s’està valorant re classificar-lo com a una droga dura. Així, fruit de la persecució augmenta el consum i la potència de la droga.

Súper Skunk

Clans gallecs

A Galícia, als anys 70, hi havia tràfic de tabac il·legal, l’anomenat “Winston de batea“, però quan es va castigar el tràfic penalment, al mateix nivell que la cocaïna (fariña), simplement tots els clans es van passar a allò que els hi donava més benefici. Això va contribuir a que Espanya esdevingués el segon país més consumidor de cocaïna del món darrere d’USA.

Posteriorment, es va produir la persecució als clans gallecs de la droga per part de l’Audiència Nacional (jutge Baltasar Garzon), concloent en l’anomenada “Operación Nécora“. Això va acabar amb els grans traficants. Per contra, va provocar el tràfic de guerrilla, és a dir, molt més disseminat i diversificat. Difícilment abordable policialment, situant Espanya com la porta d’entrada de la cocaïna  europea.

Sito Miñanco, narcotraficant gallec

Opiacis i coca

És a dir, la fórmula no falla, sempre es trobarà al mercat il·lícit una alternativa més potent i pitjor. Un altre exemple, quan la cocaïna i l’heroïna estaven presents en baixes concentracions en diferents vins, refrescs, infusions o xarops analgèsics, no representaven un gran problema per a la salut pública. Al prohibir-los es va trobar l’alternativa pitjor: la cocaïna i l’heroïna aïllades. Tanmateix, la persecució de la cocaïna va portar al Crack, molt pitjor per a la salut.

Solució d’alcohol amb opi

Per finalitzar, avui en dia hi ha una altre epidèmia d’opiacis amb  moltes morts per sobredosi a EEUU. Allà els metges prescriuen un analgèsic anomenat Oxycontin, però només es pot prescriure mentre el metge no detecti l’addicció. En cas contrari es suspèn el tractament a l’instant, ja que sinó el facultatiu es juga la pròpia llicència mèdica davant la DEA[4]. L’Oxycontin és tres vegades menys potent que l’heroïna, però quan el pacient que s’ha enganxat vol adquirir-ho al mercat negre, només troba heroïna més barata.

Arbúcies i altres municipis de Catalunya

Per tot això, hem de considerar de vital importància a Arbúcies i als altres municipis de Catalunya reduir tota persecució i repressió als consumidors de drogues. El remei no pot ser pitjor que la malaltia. Què s’ha de fer?

Doncs, oferir ajuda en comptes de càstig, com ha demostrat Portugal amb grans resultats. També com sosté la campanya europea Support, don’t Punish i seguint iniciatives despenalitzadores com Canadà.

[1]https://academic.oup.com/bjc/article-abstract/50/6/999/404023?redirectedFrom=fulltext#5971620

[2] Journal of Criminal Law and Criminology, vol 88, n2. (pàg 661-682)

[3] Tras el Grito. Johann Hari. Edit. Paidós (pàg. 194)

[4] Drug Enforcement Administration

Escorcolls integrals a menors per tinença de cànnabis

Les arrels del problema

Les clavegueres de l’Estat es podrien definir com el conjunt d’estratègies utilitzades, fora de la llei i de l’ètica, per mantenir el poder, enriquir-se o d’altres raons. Englobarien actuacions com l’abús policial i judicial, la tortura, la calúmnia, la intimidació, la humiliació, l’espionatge, l’extorsió, el xantatge, etc. Representen l’antítesi de garantir els drets fonamentals de la ciutadania.

Segons l’Enric Calpena[1] hi han estudis que justifiquen que les clavegueres de l’Estat han existit des de les primeres organitzacions humanes neolítiques. Fins i tot hi ha una hipòtesis que afirma que el cromanyó va imposar-se al neandertal perquè va dominar millor l’ús de la mentida social [2].  Tal és així que avui en dia se sap que la mentida (fake news), segons un recent estudi publicat a la revista Science, s’escampa sis vegades més ràpid que la veritat i arriba a molta més gent[3]. I això és utilitzat intencionalment a través dels mitjans.

Tant en els estats democràtics com en les dictadures s’han utilitzat les clavegueres. Encara que en aquests últims la brutalitat adquiriria un tret distintiu. No es necessitava dissimular, potser una mica per la pressió externa (internacional), però no internament.

El cas espanyol

Espanya, per la proximitat històrica a una dictadura feixista, ha desenvolupat la part més bruta de les clavegueres. Els procediments policials i judicials no feien concessions. No cal afegir comentaris al fet de que la policia secreta franquista va ser instruïda per la Gestapo; o a nivell judicial, la mateixa Audiència Nacional[4] és filla dels Tribunals d’Ordre Públic (TOP) franquistes i dels Tribunals Militars on no es necessitava demostrar el delicte contra l’acusat. Així doncs, només amb el testimoni d’una autoritat ja era suficient. És a dir, s’atorgava a la policia el monopoli de la veritat -apart del de la violència– i es posaven els ciments d’un estat policial. Les denúncies de tortures policials eren desestimades i no investigades quasi sistemàticament, tal és així que Espanya ha estat condemnada 8 vegades per les Nacions Unides per no investigar-les (Amnistia Internacional).

Llei Mordassa

L’actual marc legal espanyol en seguretat ciutadana és la Llei Mordassa i va ser dissenyada per l’ex ministre Jorge Fernández Díaz, el qual va haver de plegar per la sobre utilització de les clavegueres de l’Estat amb la publicació[5] d’unes escoltes en les que se sentia al Sr. Fernández dient perles com: “Esto la Fiscalía te lo afina“.[6]

En aquest sentit, s’ha d’entendre que aquesta llei i els protocols d’aplicació que es deriven recuperen l’essència d’aquesta manera de fer. L’abús policial i judicial passa de les clavegueres a la legalitat. Fet que s’ha pogut comprovar recentment en les condemnes als joves d’Altsasu; la forma d’actuar de la policia contra la població a l’1-O; o com s’actua judicialment contra polítics i activistes independentistes catalans; o el cas de cantants com Pablo Hasel i Valtònyc. Desapareixen totalment les garanties dels drets civils i s’incrementa la sensació d’inseguretat ciutadana i d’injustícia davant l’Estat.

En definitiva, el Sr. Fernández Díaz va legalitzar actuacions policials que creuaven les fronteres de l’ètica democràtica. Entre elles trobem el Protocol d’actuació policial amb menors, on en l’apartat de detenció dels mateixos s’habilita als agents a fer escorcolls integrals sense limitar-ho a motius majors, per exemple portar armes, objectes robats, etc. A la pràctica, si un menor es sospita que pot tenir cànnabis podria ser despullat. Fet que ja ha succeït a casa nostra. Il·legal? No, completament legal. Ètic i moral? Tampoc.

Menors desprotegits

Aquesta actuació desproporcionada no protegeix els drets dels menors. Tot el contrari, traspassa una d’aquelles línies vermelles que s’havien determinat en estats no feixistes: vetllar pels drets i la dignitat dels menors. S’hauria de seguir la màxima de no fer més mal del que hi ha. El remei no pot ser pitjor que la malaltia. Experimentar un escorcoll integral sent adult ja és dur i humiliant, però sent un menor podria tenir conseqüències més greus.

Quines garanties de protecció tenen els joves avui en dia amb aquest protocol policial? No hi han hagut casos d’agents que han violat i abusat sexualment? Ningú podria dir que això no passa mai amb l’antecedent de la Manada o el cas del mosso d’esquadra, de l’entitat Psicojove, condemnat per corrupció de menors. Es pot imaginar als policies de la Manada o al Mosso de Psicojove amb menors despullats al davant? Per què no evitar aquests riscs?

Per la defensa dels menors, és vital entendre qui ha autoritzat a les policies a deixar-los nus només amb l’excusa d’un porro. Anualment, els agents podrien escorcollar integralmenta mig milió de menors que proven cànnabis. A més dels centenars de mils que ho prenen assíduament. Es vol realment això? És aquest l’ajut que es reserva als joves dels nostres pobles i ciutats?

Hem d’estar vigilants

Tanmateix, no es pot estar en contra de l’abús i la repressió policial contra Catalunya, legalitzat per la llei Mordassa i a favor del protocol. Seria greument contradictori penjar llaços grocs o pancartes a la façana de l’Ajuntament i recolzar l’aplicació del protocol als menors. Ambdues actuacions brollen de la mateixa font i essència.

Per tot això, des del món local s’hauria d’estar observant, atents i denunciants contra aquests tipus d’actuacions. Per molt legals que siguin. Políticament s’ha de prioritzar altres temes d’ordre públic, per tal de que els agents, enlluernats amb aquesta  carta verda atorgada pel neofranquisme, no tinguin la temptació de despullar als menors per tinença de cànnabis o coses semblants.

[1] Programa 701 d’En Guàrdia

[2] “Sapiens: una breu història de la humanitat” Edit. Harper& Row. Aut: Yuval Noah Harari

[3] http://www.sciencemag.org/news/2018/03/fake-news-spreads-faster-true-news-twitter-thanks-people-not-bots

[4] Fundada al 1977 fora de l’ordre jurídic únic, per tant paral·lel a ell.

[5] http://www.publico.es/politica/fernandez-diaz-conspiro-jefe-oficina.html

[6] Cas antifrau. Juny 2016

Multar als pares quan els menors beuen alcohol

L’informe de la futura llei sobre l’alcohol avala que es sancioni als pares dels menors que beuen. La iniciativa està en sintonia amb un principi clàssic sobre l’abordatge de les drogues, que s’ha vingut desenvolupant els darrers anys de govern conservador a Espanya: el càstig.

Plou sobre mullat. Molts pares i mares es mostren impotents en quant a poder limitar certs comportaments dels seus fills, fins i tot es reflexa al creixent nombre de denúncies que interposen els pares als seus propis fills per violència domèstica. Potser cal oferir suport a aquests pares, no més càstig. Per exemple, una mare de família monoparental amb greus problemes per sortir endavant, treballant moltes hores amb un sou baix i amb fills amb comportaments de risc, serà un col·lectiu diana a rebre l’impacte sancionador que precaritzarà més la seva vida.

També és cert que l’informe avala per a que es pugui remetre la multa amb sessions reeducatives en família, però això dependrà que hi hagi un protocol ASA al municipi. Per sort, Arbúcies ja ho té en funcionament des del gener de 2018. De totes maneres, la qüestió és si en la futura llei s’ampliaran els pressupostos per les actuacions preventives i de suport a les famílies amb joves amb conductes de risc relacionades amb el consum d’alcohol i altres drogues, ja que el que s’ha vist aquests anys és la retallada contínua precisament d’aquestes iniciatives.

Cal recordar que el càstig no està avalat per cap evidència científica respecte a reduir el consum d’alcohol o d’altres drogues. Si poséssim d’exemple el càstig més greu que es pot patir en aquesta societat, com és la pèrdua de la llibertat a la presó, qui s’atreviria a dir que no hi ha drogues i es deixa de ser addicte en aquest lloc? I els addictes o consumidors de drogues surten millor de la presó? Per tant, la problemàtica s’agreuja amb el càstig.

Així doncs, es pot dubtar que hi hagi més ànim d’ajudar que de multar només analitzant de qui surt la proposta i què ha estat fent durant aquests anys en quant a la prevenció.

Nova eina legal de suport a Arbúcies

El 10 d’Octubre de 2017, l’Ajuntament d’Arbúcies va signar un conveni amb la Conselleria d’Interior de la Generalitat de Catalunya per tal de donar una Alternativa a la Sanció Administrativa (ASA) en menors d’edat que consumeixen drogues.

Actualment, arran la instauració de la llei Mordassa, les sancions pel consum de drogues havien patit un sever increment, quedant entre 601€ i 30.001€ pel consum a la via pública, depenent dels agreujants.

Continua la lectura de Nova eina legal de suport a Arbúcies

Fraccionament de la multa

En cas de ser multat per consum o tinença de drogues a la via pública hi ha tres opcions legals: la primera és pagar la multa de forma immediata; la segona ja es va explicar en un altre post, en el que es descrivia que hi havia l’opció de fer un tractament i que si es feia de forma correcta, s’aturaria l’execució de la multa; la tercera i última seria pagar, però fraccionadament.

Continua la lectura de Fraccionament de la multa

Llei Fernández de Protecció de la Seguretat Ciutadana

En aquest post es vol proporcionar algunes dades sobre el nou marc legal al respecte de la Ley Orgánica de Protección de la Seguridad Ciudadana. Aprovada el 10 de desembre de 2014 – en vigor des de l’1 de Juliol de 2015-, que poden afectar a qui faci ús d’alcohol, altres drogues i comportaments de risc.

Continua la lectura de Llei Fernández de Protecció de la Seguretat Ciutadana