En aquest bloc es tracta de conèixer materials, recursos i serveis per tenir algunes referències en les que recolzar-se.
Hi ha opcions per tal d’abordar les diferents situacions que requereixin de prevenció o d’algun tipus d’actuació. De vegades les més oficials poden anar prou bé, però d’altres s’haurà de plantejar opcions alternatives.
La prevenció s’hauria d’entendre en totes les seves dimensions, no únicament per a persones que no han desenvolupat una malaltia, sinó també per a aquelles que sí ho han fet que no vagin a pitjor, tot reduint els danys i riscos si el comportament continua.
El Ministerio de Sanidad ha publicat una guia en la que fa èmfasi en la seguretat viària quan s’està sota els efectes de determinades medicacions, com els psicofàrmacs.
A la pàgina 24 hi ha l’apartat “Informació i prescripció farmacològica sobre la conducció”.
La reducció de danys i riscos en persones que consumeixen drogues és una estratègia de principis dels anys 90. Les autoritats havien declarar l’epidèmia de la SIDA i es requerien respostes saludables ràpides.
Els dos col·lectius diana principals de l’epidèmia van ser els drogodependents i qui practicava l’homosexualitat. Se sostenia que compartir xeringues era una pràctica de risc, a l’igual que no utilitzar preservatiu.
Així, es va començar a superar la inamovible estratègia de no consumir drogues i que s’havia de fer quelcom amb qui igualment les consumiria. I així van començar els programes d’intercanvis de xeringues (PIX): xeringa usada per xeringa esterilitzada d’un sol us. Es va fer gratuït i anònim, afegint també el preservatiu en els paquets distribuïts.
La idea de treballar amb addictes que no volen o poden deixar de consumir obrir un nou ventall d’actuacions: sales de calor i cafè, fàrmacs agonistes (com la metadona i la buprenorfina) fins a arribar a sales de venopunció higiènica.
El darrer pas, que no es va realitzar al nostre país, però sí a d’altres com Canadà, UK, etc. , era facilitar la substància per:
1.- Assegurar-se la qualitat sanitària i farmacològica d’un producte que entrava a la sang.
2.- Combatre de front el negoci del narcotràfic traient-los la clientela. Així, afectant els seus descomunals beneficis.
Una de les conseqüències d’aquesta estratègia va ser la vinculació dels addictes amb els recursos sanitaris. Amb el que s’aconseguia salvar i allargar vides. Fins i tot, hi havia un % d’addictes que passaven als clàssics programes lliures de drogues amb l’objectiu de la curació total.
És cert que aquests programes també van tenir greus errades i límits, ja que al no entendre que l’addicció estava condicionada un 80% per factors psico-socials. Moltes persones també quedaven atrapades en els mateixos sumant addiccions legals a les il·legals. La gran errada va ser no invertir socialment en els addictes, només sanitàriament.
Per acabar, aquestes estratègies es van anar aplicant a totes les substàncies i conductes de risc, esdevenint un eix fonamental de l’abordatge de les drogodependències.
Un exemple d’això és la següent petita càpsula de vídeo:
En Jaume Funes, psicòleg, pedagog i periodista escriu un interessant article al diari ARA sobre la relació entre els adolescents i les drogues: “Porros i altres drogues: negar la realitat“.
A la fi, analitza alguns articles, plantejaments i actuacions sobre com ho hauríem d’entomar. Molts dels quals són poc útils i molt contradictoris.
Continua la lectura de Porros i altres drogues: negar la realitat
En el context d’un curs online per a pares i mares amb fills consumidors de cànnabis, l’associació GASS ha editat una càpsula de vídeo parlant de l’esperança i el consum de cànnabis dels fills.
De fet, es tracta de resituar alguns conceptes que en un estat de desesperació es poden perdre de vista. A més, s’afegeixen algunes dades que s’utilitzen com referencials al servei que es dona a Arbúcies.
Sovint s’associa l’ús de l’alcohol amb la cirrosi o amb el càncer, però els accidents cardiovasculars també són un risc. L’ictus especialment.
Per això, des del Servei IRC&ENFOCS s’ha dissenyat una càpsula informativa per a emetre-la a les xarxes socials.
Si algú vol informació publicada científica, li aconsellem el següent estudi.
Des del servei IRC&ENFOCS de l’associació GASS s’està finalitzant un curs online per a pares i mares que tenen fills/es que consumeixen cànnanbis.
Dins dels continguts del temari s’estan fent algunes entrevistes per tal d’aportar a les famílies les valoracions d’experts en la temàtica.
Continua la lectura de El consum de cànnabis dels menors vist des de l’Antropologia
El CBD és un dels cannabinòids de la planta de la marihuana. Actualment viu un boom en vendes en el seu format d’oli per les seves propietats terapèutiques: principalment associades a la relaxació.
Per debatre, hi ha opinions diverses que generen postures contraposades i dubtes sobre el seu ús. En aquesta entrada es vol aportar algunes dades i arguments al respecte. Continua la lectura de CBD a debat
La Subdirecció General de Drogodependències del Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya presenta la setmana de sensibilització sobre els riscos del consum d’alcohol (del 16 al 22 de novembre).
Per això ha fet una entrada al canal drogues on presenta algunes dades i gràfiques a diferents nivells:
Per a més informació sobre l’ús que cada un/a fa de l’alcohol tenim dos tests a la resclosa:
Després de quatre dècades de treball en el món de la psicologia clínica, la meditació zen i les medicines indígenes, apareix clarísimament clar que aquests tres corrents de servei poden integrar-se. Per tant, hi ha un punt de connexió entre totes elles: la espiritualitat com la cerca del sentit últim de li existència.
L’abandó per part de la societat occidental d’aquesta cerca ha constituït i constitueix l’arrel del sofriment extrem. L’addicció com com a via negativa d’aquesta cerca, i el materialisme autòmat i suïcida.
Us presentem una nova eina de La Resclosa d’Arbúcies, es tracta de l’Escala d’Adaptació Social.
Normalment quant s’avalua aquest tipus d’aspectes de la personalitat és perquè hi ha algun problema de base. En aquest sentit, els criteris de validació d’aquest qüestionari es van fer amb persones depressives.
Malgrat això, si algú que no té aquest trastorn o que en té d’altres ho volgués fer, doncs els resultats s’haurien de llegir com a orientatius. Una test, en el fons només és una aproximació a la realitat (la qual no és fixa, sinó variable en el temps), no pas quelcom absolut, i no substitueix la valoració personalitzada i dinàmica d’un/a professional.
L’adaptació social és una dimensió humana important perquè som éssers socials per naturalesa. Una deficient adaptació comporta problemes de diferents tipus a la persona. Per contra, cal dir que també existeix la sobre adaptació social, que té una connotació negativa. En definitiva, en l’equilibri està la salut.
Tot això no vol dir que no siguem individuals o no necessitem la solitud, ja que la salut també es nodreix d’això. A la fi, la suma dels desenvolupaments de les diferents dimensions humanes composa l’equilibri existencial.
Així doncs, us animem a fer una fotografia sobre l’adaptació social en un moment donat per ajudar a la reflexió : Anar al test
