La reducció de danys i riscos en persones que consumeixen drogues és una estratègia de principis dels anys 90. Les autoritats havien declarar l’epidèmia de la SIDA i es requerien respostes saludables ràpides.
Els dos col·lectius diana principals de l’epidèmia van ser els drogodependents i qui practicava l’homosexualitat. Se sostenia que compartir xeringues era una pràctica de risc, a l’igual que no utilitzar preservatiu.
Així, es va començar a superar la inamovible estratègia de no consumir drogues i que s’havia de fer quelcom amb qui igualment les consumiria. I així van començar els programes d’intercanvis de xeringues (PIX): xeringa usada per xeringa esterilitzada d’un sol us. Es va fer gratuït i anònim, afegint també el preservatiu en els paquets distribuïts.
La idea de treballar amb addictes que no volen o poden deixar de consumir obrir un nou ventall d’actuacions: sales de calor i cafè, fàrmacs agonistes (com la metadona i la buprenorfina) fins a arribar a sales de venopunció higiènica.
El darrer pas
El darrer pas, que no es va realitzar al nostre país, però sí a d’altres com Canadà, UK, etc. , era facilitar la substància per:
1.- Assegurar-se la qualitat sanitària i farmacològica d’un producte que entrava a la sang.
2.- Combatre de front el negoci del narcotràfic traient-los la clientela. Així, afectant els seus descomunals beneficis.
Una de les conseqüències d’aquesta estratègia va ser la vinculació dels addictes amb els recursos sanitaris. Amb el que s’aconseguia salvar i allargar vides. Fins i tot, hi havia un % d’addictes que passaven als clàssics programes lliures de drogues amb l’objectiu de la curació total.
És cert que aquests programes també van tenir greus errades i límits, ja que al no entendre que l’addicció estava condicionada un 80% per factors psico-socials. Moltes persones també quedaven atrapades en els mateixos sumant addiccions legals a les il·legals. La gran errada va ser no invertir socialment en els addictes, només sanitàriament.
Per acabar, aquestes estratègies es van anar aplicant a totes les substàncies i conductes de risc, esdevenint un eix fonamental de l’abordatge de les drogodependències.
Un exemple d’això és la següent petita càpsula de vídeo:
