Us presentem un interessant i útil documental sobre la submissió i l’abús sexual mitjançant el consum de drogues. Pertany al programa 30 minuts de TV3 i el format és àgil i fàcil per l’espectador. El punt fort del document és que algunes víctimes d’aquests delictes expressen un valuós testimoni de la traumàtica experiència. Paral·lelament, psicòlegs, advocats, policies i sanitaris aporten la seva visió sobre la temàtica.
Crida l’atenció que sovint s’apel·la a l’educació i al punt de vista social com a claus per a prevenir aquestes situacions, però a la vegada no surten professionals del món de l’educació ni de l’àmbit social enriquint el documental. Sanitaris, policies i advocats acaparen el debat.
Xoca que es fa algunes referències a la famosa Burundanga, com una de les substàncies que bloquegen la voluntat i la memòria, malgrat un mosso d’esquadra informa que no s’ha trobat en cap de les mil analítiques realitzades pels serveis de toxicologia. Encara i així, s’infla el mite de la Burundanga en vàries ocasions. Fins i tot, el programa arriba a ensenyar una web on es venen, amb el nom del seu principi actiu: era necessari?
El que sí coincideixen víctimes i professionals és que l’alcohol sempre està present en grans quantitats. A més, barrejat amb fàrmacs s’explica que pot portar a aquests estats d’indefensió.
És a dir, l’alcohol, els fàrmacs i la cultura de masses (en l’oci i substàncies), tornen a primera línia de foc, encara que el cànnabis i la cocaïna també reben, en menys mesura, algunes referències. En aquest sentit, no ha faltat la demanda d’un cert indult a les substàncies i a la festa, posant, com s’ha comentat, l’accent en l’educació i el tipus de societat en el que vivim. Però també és cert que la moral i l’ètica es solen diluir bastant bé amb alcohol i/o els fàrmacs. De fet, sempre ha hagut aquesta cultura d’abús, d’emborratxar a algú per a fer-lo vulnerable (sexe, robatoris, etc.).
Volem fer un incís en que us dels casos més famosos d’abús, amb l’administració d’alcohol i drogues, amb una menor pel mig ha tornat a l’actualitat amb el retorn de Roman Polansky als USA.
Finalment, veient el documental, seria interessant convidar al qüestionament sobre el tipus de societat en la qual vivim? Podríem dir que és una societat amb molt abús? De la competència salvatge que justifica l’èxit (diner, plaer, poder, estatus,…)? Com s’integra tot això en una ment que es predisposa a tenir una nit de sexe, potser en que tot val? Respecte a l’educació, en quants temes vivim en l’abús: salaris, preus dels habitatges, dels serveis, de l’alimentació, del materialisme, policial, institucional, etc.? Abusem del propi cos per aconseguir molts objectius? Això dona peu a abusar dels cosos dels altres? També hi ha innumerables temes en que som submisos socialment i això, sense que justifiqui res, pot donar una explicació de l’arrel del problema.
http://www.tv3.cat/30minuts/reportatges/2013/No-recordo-res
Enllaços complementaris: