Marihuana, entre el verí i el fàrmac

Us presentem el documental “Marihuana: entre el verí i el fàrmac” emès l’1 de març de 2016 pel programa “Sense ficció” de TV3.

L’enfocament és prou complert, anant des de la part d’investigació per pal·liar malalties com la fibromiàlgia, els efectes secundaris de la quimioteràpia, l’ansietat, la depressió i algunes malalties degeneratives, fins a la curació  de tumors cerebrals malignes. Tanmateix toquen qüestions com la legalitat, l’ús recreatiu, l’impacta que té el seu ús en alumnat adolescent, els trastorns de personalitat que indueix del seu consum, etc.

També es presenten diferents escenaris d’ús, com el clínic, el dels laboratoris, els clubs cannàbics, l’ús i cultiu casolà, el de carrer, etc. Havent diferents opinions que solen defensar un estatus de permissivitat envers la prohibició. A nivell legal també es fa un tastet sobre d’on arriba la prohibició, les conseqüències que ha tingut i s’especula sobre què passaria si s’aixequés la prohibició: on hi ha opinions de tota mena que, com titulava un llibre del difunt Umberto Eco, navegarien entre “Apocalíptics i integrats”, és a dir o que la legalització seria un desastre o que simplement es normalitzaria i s’integraria a la comunitat.

És interessant el col·lectiu entrevistat, com el Dr. Joan Ramon Laporte, el psiquiatra Miquel Casas, l’investigador Manuel Guzman i usuaris recreatius, pacients i familiars dels mateixos que solen explicar com de bé els hi ha anat amb la marihuana.

Per posar un contrapunt, es podria dir que el documental accentua més la part de fàrmac i terapèutica, oblidant el gran volum de persones que estan patint la part de verí. S’hauria de recordar que, per primera vegada a la història d’Europa, segons l’Informe europeu sobre drogues 2015,  el primer motiu d’inici de tractament per consum de drogues il·legals és l’addicció al cànnabis.

Per últim, també seria bo recordar la manca de serveis terapèutics per menors enganxats. Potser hi ha poc anàlisi envers quins mecanismes porten a una societat com la nostra a que una planta terapèutica esdevingui un verí, perquè ha de ser així a casa nostra? Passa igual a d’altres parts del món fora d’occident?

Finalment, trobem molt a faltar el valuós testimoni de Josep Pàmies qui es contraposa en alt grau a la forma de fer de les farmacèutiques i defensa la sobirania terapèutica de les persones amb l’ús de les plantes.

Esperem que us sigui un documental interessant.

Un pensament a “Marihuana, entre el verí i el fàrmac”

Els comentaris estan tancats.