Cada vegada surten més veus autoritzades denunciant les males arts de la indústria farmacèutica. De fet, quan Hipòcrates va pensar el seu jurament per la pràctica de la medicina, dos dels compromisos eren no discriminar per la condició econòmica i no fer més mal del que hi havia. Aleshores, quan la medicina es sotmet al capitalisme i la lògica del mercat, per exemple, resulta més negoci cronificar una malaltia que sanar-la, per tant, no poques vegades s’acaba fent més mal del que hi havia, surt més car el tractament i discrimina a qui no el pot pagar.
En d’altres entrades ja hem fet referència al Dr. Joan Ramon Laporte, farmacòleg i director de l’Institut Català de Farmacologia, que té la funció de mantenir una actitud vigilant en quant als fàrmacs que consumim a Catalunya i que no sempre compleixen amb els criteris de salut, sinó més aviat de negoci.
En aquesta entrada, volem fer referència a un parell de llibres que ell mateix recomana i que els títols no deixen gaires marge a la interpretació: per una banda està, “Medicaments que maten i crim organitzat. Com les farmacèutiques han corromput el sistema de salut“; i, per l’altre, el recent “Psicofàrmacs que maten i denegació organitzada“.
Es tracta de llibres de l’investigador mèdic danès Peter C. Gotszche que ha estat recentment entrevistat a eldiario.es, on deixa perles com que “les farmacèutiques inventen transtorns i malalties mentals per a tindre a la gent adicte als seus productes”.
Torna a carregar contra la forma d’entendre i medicalitzar el TDAH que ja vam abordar a La Resclosa, on s’entrevistava el psiquiatra Dr. Tizon al programa Entre Línies de TV3: Empastillats.
També sentencia que hi ha molts dubtes de que els psicofàrmacs siguin útils per tractar les malalties mentals, però que està ben documentat el mal que arriben a fer.
Aquests llibres també tenen un referent femení en la psiquiatra i catedràtica a la London Universtity, la doctora Joanna Moncrieff, que amb el seu llibre “Hablando claro” –també recomanat pel Dr. Laporte- qüestiona la base científica dels estudis de farmacologia en els que es bassa la prescripció dels psicofàrmacs.
No són llibres recomanables per qui no vol tenir una actitud crítica envers l’autoritat mèdica, ja que podrien provocar certs mals de cap.