Leon Festinger (1919-1989) va ser un psicòleg nord americà considerat un dels pares de la psicologia social. Va crear la teoria de la dissonància cognitiva -Theory of Cognitive Dissonance-, que ve a dir que encara que tenim coneixements (cognicions mentals) poden ser contradictoris amb els nostres actes.

En el tema drogues sol ser una qüestió recurrent, és a dir, que encara que una persona pugui saber que no hauria de prendre certes substàncies o traspassar alguns dels límits al prendre-les, doncs  ho continua fent. Això provoca una dissonància  cognitiva.

En aquest ordre d’esdeveniments, la persona necessita reduir la dissonància, perquè d’alguna forma requereix d’una certa coherència interna entre el que pensa i el que fa.

Per això mira d’ajustar-ho canviant progressivament el fet o la idea que té del mateix. És clar que segons el que acabi fent, li pot portar a un estat més saludable o menys. Per exemple que reduís el consum o l’eliminés podria aportar-li més salut, però si acaba considerant que consumir o passar aquests límits no està tan malament, doncs podria portar-li a una espiral negativa.

“Si no actues com penses, acabaràs pensant com actues”

Per això, és molt important que les persones que treballem en educació i prevenció, comencem a projectar el reforç positiu, és a dir, que en comptes de focalitzar els nostres missatges en desgràcies, desastres, malalties, etc., acabem emetent més missatges d’allò que volem aconseguir, l’assoliment, la salut, l’èxit, etc.

Sovint hem estat testimonis de la caiguda d’un nen que corre quan els adults que l’envolten, projecten la seva por a que caigui, tot cridant-li com hooligans: No corris que cauràs! Inclòs aquesta idea pot ser reforçada amb raonaments del tipus “no s’ha de córrer per no caure”, generant una associació entre el fet de còrrer i caure. Aquesta associació, per repetició, probablement li faci més insegur quan hagi de còrrer.

Potser seria més interessant quan està corrent no projectar la por, causant dubtes i que al final caigui. En aquest exemple es podria o no dir res o animar a que corri perquè ho pot aconseguir.

En aquest sentit presentem alguns missatges de reforçament positiu en prevenció per a què ajudin, no només a tenir un material que distribuir, sinó a millorar la nostra actitud    envers el que s’hauria de dir i el que no.

– Càpsula de vídeo:

– Flyers de reforçament positiu:

Reforç positiu

Els flyers en suport paper es poden sol·licitar gratuïtament a:

•  Correu electrònic: susana.rivera@gencat.cat 
• Telèfon: 93 551 36 06 .
• Baixa versió digital en l’hemeroteca del canal drogues.