En aquest sentit cal considerar algunes qüestions a compartir. La primera és que la ciència no ha realitzat estudis científics validats de tots els sabers populars i tradicionals.
El dia 13/09/17, eldiario.es va publicar una entrevista a la Dra. Anna Isabel Henche, cap de la Unidad de Conductas Adictivas del Complejo Hospitalario de Toledo, en la que manifestava l’augment d’addiccions als opioides.
Cal aclarir que els opiàcids són derivats del cascall i els opioides són una rèplica sintètica. Tradicionalment s’han utilitzat per tractar el dolor com analgèsics i fins i tot com anestèsics, també per a tractar addiccions com a fàrmacs de substitució, per exemple la metadona a l’heroïna. El problema arriba quan el dolor és crònic i el tractament també. En aquest moment es pot generar fàcilment una dependència, l’abús o l’addicció.
L’entrevista que presentem al jesuïta Carlos Diharte l’ha produït el Centre Takiwasi del Perú, que articula la medicina tradicional amzònica amb la psicoteràpia en el tractement d’addictes. És interessant veure la senzillessa i humilitat amb la que afronta la seva missió i com va integrar la presa d’aquesta medicina en ell mateix.
https://www.youtube.com/watch?v=D-iTFAF9zY4
Un dels problemes greus que es pot tenir viatjant és que detectin possessió de drogues, ja que en els diferents països les lleis poden ser molt diferents i de conseqüències severes. En aquest sentit és important fer arribar un missatge de precaució a totes les persones que planifiquin consums de drogues a l’estranger.
La corba de Widmark ensenya com va baixant l’alcoholèmia en sang a mesura que passen les hores. Per exemple, si una persona arriba a 1,4 grams d’alcohol per litre de sang, necessitarà unes 6 hores per tornar a donar 0 grams/litre. Assimilar aquesta informació és vital a l’hora de planificar una sortida amb vehicle.
El dia 16/06/2017 al Palau de la Generalitat de Catalunya es va celebrar la Jornada de presentació del protocol de detecció i intervenvió sobre drogues en centres de secundària, amb la presència dels respectius consellers. És esperançador l’intent d’enforcar la intervenció cap a les necessitats de l’alumnat incorporant alguns factors de salut i educatius a tenir en compte més enllà de la sanció. La pregunta seria: és això possible en l’actual context? Tan de bo s’hagi donat un pas en la direcció correcte, el temps ho dirà, però es poden avançar algunes consideracions.
Continua la lectura de Consideracions: protocol de detecció i intervenció sobre drogues als IES
L’abús sexual és un tema recurrent arreu. Pels estudis de la Dra. Noemí Pereda[1], sabem que més del 30% de la població a Catalunya ho pateix, així doncs té les característiques d’una epidèmia, però curiosament no s’atén com a tal, s’imposa el silenci des del cas concret fins a les institucions.
Us presentem una petita càpsula de vídeo que adverteix sobre els riscos de prendre ansiolítics i antidepressius. Hem detectat en diverses enquestes que ha augmentat el consum d’aquests fàrmacs amb i sense recepta, tant en joves com en adults.
La següent targeta pot donar algunes idees per fer arribar a les persones que durant l’estiu consumiran alcohol. Es tracta de consells bàsics per a reduir riscos i danys associats al consum, on es planteja el no consum com a primera opció, però també l’opció de consumir de forma responsable.
De tant en tant va bé recordar aquests consells i transmetre’ls a les noves generacions que s’incorporen al món del consum d’alcohol, tot recordant la responsabilitat que tenim com a models de consum.
En aquesta ocasió presentem un article d’Eduard Casas on analitza d’on surt i perquè tot el paradigma de la prevenció actual. És possible que tot respongui a uns interessos més enllà de la salut pública?
