Arran d’aquest missatge preventiu sobre la mel, alguna veu va assenyalar, amb tota la raó, que era força paracientífic.

En aquest sentit cal considerar algunes qüestions a compartir. La primera és que la ciència no ha realitzat estudis científics validats de tots els sabers populars i tradicionals.

La segona és que el que ahir era ok per la ciència avui és matisat i demà pot ser fals des del punt de vista científic, per exemple els metges del s. XIX fins a meitat del s. XX certificaven en rigorosos tractats mèdics que el tabac era saludable i tenia molts beneficis per a la salut (passo uns anuncis en els que s’utilitzava la figura del metge per publicitar el tabac).

El mateix deia de la virtuosa cocaïna el Dr. Freud amb el seu tractat (Über coca) i, per exemple, l’heroïna es va batejar amb aquest nom perquè es considerava científicament quasi un miracle. Semblant al que passa avui amb els psicofàrmacs.

Un altre exemple del desús serien algunes tècniques mèdiques, com les lobotomies, desagnar a pacients per curar malalties, etc. Un cas estrany és el de les sangoneres, aquells animalets paràsits que s’utilitzaven en medicina per sagnar als pacients, el seu ús va ser eliminat i avui en dia s’està tornant a utilitzar en medicina reconstructiva, és a dir, una veritat, que va passar a negar-se i ha tornat a ser utilitzada (Exemple d’hospital de Tarragona que utilitza sangoneres actualment).

La ciència, especialment avui en dia, té més conflictes d’interessos que mai, fet denunciat pel Dr. Joan Ramon Laporte, cap de la Fundació Institut Català de Farmacologia, on les farmacèutiques financen els estudis científics per demostrar que els seus productes són útils, per exemple la vacuna del Virus de la Grip A, que es va demostrar com un frau a nivell mundial i va ser promocionada per la mateixa OMS.

Una altre qüestió és que des del punt de vista tradicional hi ha productes i tècniques que han perdurat al pas dels segles per les seves propietats terapèutiques, fet que pot indicar una certesa, ja que el que no funciona tendeix a desaparèixer, no sol aguantar el pas dels temps. La medicina antropològica és una gran font de coneixements o, de vegades, de petits sabers que poden ajudar a posar un granet de sorra en favor de la salut, com crec que és el cas de la mel (BBC News: La miel puede combatir superbacterias). Per exemple en quant a addiccions, el Centre Takiwasi del Perú ha esdevingut un referent mundial en quant a l’eficàcia del tractament de les addiccions i articula la medicina amazònica tradicional amb la psicoteràpia occidental.

La veritat de vegades està a la ciència i altres fora d’ella, possiblement perquè encara no ha arribat a entendre correctament el fenomen.