En la primera formació sobre drogues, a l’any 2013, amb el grup d’agents socials d’Arbúcies, es va fer una referència a Bodelaire, qui afirmava que els estats d’ebrietat i no eren més que una inclinació antinatural degut a l’allunyament del medi natural.

Això és semblant a quan Rousseau comentava que els nens eren bons per naturalesa i que era la societat la que els pertorbava i els corrompia.

Potser són veritats parcials, com quasi totes les veritats, però en front hi ha altres veritats, com la tesis doctoral de Giorgio Samorini titulada “Animali che si drogano” (Els animals que es droguen). És a dir, que sí trobem a la natura aquesta inclinació als estats d’ebrietat.

Un grup de científics va corroborar molt gràficament aquesta segona visió amb la filmació dels animals de la sabana que cercaven cada any, no de forma casual, l’Amarula, una fruita que a l’arbre ja concentra un 15% d’alcohol, és a dir que amb una gran ingesta, els produeix un evident  estat d’ebrietat.

La qüestió esdevé una font de preocupació quan hi ha interessos econòmics en l’ebrietat, combinat a estats típics de la societat, com la manca de sentit, la insatisfacció, la soledat, etc. Aleshores l’ebrietat, assumida a la natura, esdevé un problema de salut pública.

La conclusió potser no és tan que el problema siguin les drogues o els estat d’ebrietat, sinó el tipus de societat en la que vivim.