En aquesta entrada volem reflexionar sobre el concepte i la imatge que pot tenir el consum d’una substància. És important entendre que segons l’etiqueta que es posa al consum d’una droga, el que la utilitza por ser ben vist o mal vist socialment, fet que pot variar en el temps. Aquesta etiqueta pot ajudar o dificultar al procès de prendre consciència del problema i a la recuperació.

Potser si l’entorn veu amb bons ulls el consum d’una droga és més complexa confrontar-se amb el mateix, ja que té una acceptació i un reforç social, com passa sovint amb el cas de l’alcohol. Encara que en termes absoluts una intoxicació sempre serà una intoxicació. 

A l’any 1936, quan va devenir un infame alçament militar d’un sector de l’exèrcit espanyol contra una legítima i democràtica república, Charles Chaplin va escriure, dirigir i protagonitzar una pel·lícula anomenada Modern Times.

En aquella pel·lícula, contextualitzada en la gran depressió econòmica dels USA -degut al crac de la borsa de New York del 1929-, Chaplin dóna vida a un obrer que perd el judici a causa del frenètic ritme de producció de rosques d’una cadena de muntatge. Aleshores, després de passar per un psiquiàtric, al sortir, es troba per casualitat una manifestació i, de forma arbitrària, és confós amb un comunista, detingut i tancat a la presó.

A la presó, ingereix cocaïna involuntàriament per culpa d’un pres, que l’amaga dins d’un saler per a que no li trobin uns agents antinarcòtics que el busquen. L’efecte que experimenta és d’una sobre estimulació que li fa encarar situacions que, si no hagués consumit, simplement no s’atreviria: com encarar-se amb homes més forts que ell, o com desactivar un motí, pel qual el premien amb la llibertat.

És xocant que el que pren cocaïna passa a ser l’heroi fent favors a la policia: ironies de Chaplin. Avui en dia, si en una pel·lícula no còmica surt algú fumant tabac o prenent cocaïna, sol ser associat no pas a un salvador, sinó al dolent decadent de la pel·lícula.

És important recordar que en aquella època, Sigmund Freud va tenir una gran influència com a consumidor de cocaïna i que aquesta no era considerada tan nociva com avui en dia. Fins i tot podríem dir que fins no fa gaires anys, el consum de cocaïna s’associava a cert estatus d’èxit i prestigi. Malgrat, com dèiem al principi de l’article, una intoxicació és una intoxicació.

Certament és curiós com hi ha ebrietats que es presten a tot tipus de bromes i acudits a diferència d’altres. Actualment hi ha molts gags d’humor i acudits sobre l’alcohol, la marihuana, els ansiolítics, etc. Sovint és observable que les bromes al voltant d’una droga, les facin principalment qui en fa ús abusiu d’ella, com una banalització per treure ferro al conflicte intern que li produeix, per a reduïr la dissonància cognitiva. I, per contra, quan abandona l’hàbit, sol abandonar també aquest tipus de sentit de l’humor referent a la substància en qüestió. Ja no fa tanta gràcia quan es pren perspectiva del dany que ha causat a la pròpia vida.

Aquí us deixem el genial fragment de la pel·lícula: