Podríem dir que vivim en una cultura etílica? Les nostres festes municipals, de barris o de districtes són, per sobre de tot, etíliques? Ens sentim còmodes amb aquesta definició del que som com a comunitat, etílics? Quants bebedors/es de risc hi ha al nostre entorn personal? Què vol dir ser un bebedor de risc?
Des del punt de vista de la salut, el Dr. Antoni Gual[1], juntament amb institucions internacionals de salut, com l’OMS[2], van definir el concepte d’Unitat de Beguda Estàndar, per poder comptabilitzar els grams d’alcohol d’una beguda i, conseqüentment, la quantitat que tolera un fetge adult d’una dona i d’un home.
Coneixent aquesta dada, és a dir, quan es comença a forçar un fetge humà, té sentit que des de les administracions públiques no es faci el que calgui per a ajudar a no rebassar aquests límits? És semblant a la conducció, hi ha carreteres que tenen límits de velocitat, perquè s’ha estudiat que si es va més ràpid comporta un risc per a un mateix i pels altres, tindria sentit saber aquesta dada i no explicar-la i fins i tot no sancionar a qui la incompleixi? Aleshores què fem amb les dades de les limitacions de la quantitat d’alcohol diari ingerit del Dr. Gual i de l’OMS?
El que passa actualment és que simplement s’ignoren en base a una suposada llibertat d’elecció, però sembla que a la pràctica quan més es beu, més difícil és discriminar el límit amb claredat. En aquest sentit, vaig sentir per primera vegada el terme de forces psíquiques autònomes al Dr. Jacques Mabit[3], president del centre de tractament d’addiccions Takiwasi. És a dir, que d’alguna forma la racionalitat queda fora de joc enfront els impulsos i forces psicològiques no gaire controlables davant del consum. En multitud d’ocasions qui treballa en l’àmbit de les drogues ha sentit expressions com “no podia parar” o “semblava que no era jo”. El Dr. Gual donaria explicacions bioquímiques del cervell al respecte.
Per mirar d’abordar aquesta situació, en l’entorn de les festes majors[4], s’ha proposat sovint l’estratègia de dispensació responsable d’alcohol (DRA), però no es posa límit a aquesta dispensació (límit de litres dispensats) i, d’alguna forma, es carrega la responsabilitat de la contenció directament al… “Barman”. El Barman o cambrer resulta que té un conflicte d’interessos, quan més ven més guanya. És cert que també l’interessa que no acabi la jornada en un caos i sí que hi hagi un ambient de consum agradable, però una de les recomanacions més important sobre el consum de qualsevol cosa i en particular de drogues com l’alcohol és la moderació. Carregar la responsabilitat de la moderació en qui ven és gaire realista?
Es podrien dir moltes coses al respecte, però relativitzat el mite de la llibertat d’elecció i de l’estratègia de la dispensació responsable basada en el barman, queden altres intents de moderar la conducta etílica, per exemple mitjançant l’educació del consumidor “quan està sobri”. En aquest sentit, hi ha qüestions curioses, com situar punts d’informació en llocs de consum, per tant, en espais a on les persones poden estar sota els efectes de l’alcohol i no captar molt bé els missatges, majoritàriament escrits i alguns bastant llargs de llegir. Encara que és cert que s’ho podrien portar a casa, però sembla poc realista també prendre aquests tipus de decisions precisament en entorns de festa. Es tracta d’una estratègia de transmissió d’informació que s’hauria de basar en missatges recordatoris breus i més visuals que escrits. Potser seria millor fer l’educació per un consum responsable molt abans, en espais amb certa predisposició a rebre informació, des de la sobrietat.
També hi ha altres estratègies com reduir danys associats al consum, tal com qüestions relacionades amb el sexe (disponibilitat de medis anticonceptius) i la conducció (accessibilitat d’alcoholímetres abans d’agafar el cotxe), però recordem que sota els efectes d’una intoxicació etílica, tot això pot no ser gaire determinant per canviar la conducta. Malgrat això, aquesta accessibilitat és necessària.
Però hi ha estratègies que simplement es descarten per impopulars o políticament incòmodes. La salut i la política coherent amb les dades no van sovint de la ma, malgrat tenim bons exemples de que valen la pena, com la limitació de l’ús del tabac en espais tancats. Qui voldria avui en dia tornar a entrar en un bar ple de fum? I de fet va ser una mesura polèmica i impopular, però la van liderar polítics amb valentia.
Respecte a les festes majors, amb barraques i molta festa etílica, com es podria conjugar les dades del Dr. Gual i l’OMS amb el fet de beure alcohol? Doncs amb limitacions, com aquella de la carretera. Hi ha definides les quantitats límits diàries per home i per dona, aleshores es podrien fer vals de consum personalitzats amb la limitació del nombre de consumicions, assegurant que, des dels Ajuntaments no s’està fomentant l’abús del consum d’alcohol.
Paral·lelament, es sap el nombre de visitants aproximats d’aquest tipus d’esdeveniments, doncs s’hauria d’establir uns límits per barraca de la quantitat d’alcohol disponible. Per tant, hi hauria un cup pels consumidors i un altre pels distribuïdors. Tot acompanyat d’explicacions sobre els límits humans establerts del que es considera sa per a la salut. No es justificable èticament que des de les administracions es fomenti el concepte de barra sense més límits que 17 anys amb 364 dies.
Segur que hi haurien persones que es saltarien aquests límits, tal com hi ha conductors que també van per sobre dels límits de velocitat, però el gest polític municipal començaria a sumar cap a una consciència sobre quelcom que s’ha banalitzat molt, el consum de begudes alcohòliques.
[1] Cap de la Unitat d’Alcohologia de l’Hospital Clínic Universitari de Barcelona
[2] Organització Mundial de la Salut
[3] 2010, Xerrada sobre el Tabac
[4] Passada del Castell arbucienca o les barraques.
2 pensaments a “L’alcohol a la festa major”
Els comentaris estan tancats.