La situació dels addictes a l’heroïna a Catalunya en el confinament és severa pels següents motius:
- L’increment del preu de l’heroïna.
- La reducció de la qualitat de la substància.
- La impossibilitat d’aconseguir recursos econòmics per pagar-se les dosis.
A aquests motius s’ha d’afegir que tradicionalment és una població social i sanitàriament vulnerable. En aquest sentit, comentava la Carmen Romera, d’Asaupam[1], que per evitar les multes del confinament els consumidors surten a comprar i a consumir durant la nit. Consums al carrer, a la foscor, bruts, entre els cotxes, com ombres nocturnes.
Així, pel matí es troben centenars de xeringues, com feia temps que no es veia. La baixa qualitat de la substància fa que s’hagi de fer més consums per satisfer l’hàbit. A més, al saber-ho insuficient incrementa l’angoixa, la compulsivitat pel consum i el risc de sobredosis.
L’Antonio Llort[2], comentava que la població usuària d’heroïna d’Europa està organitzada i defensa els seus drets activament. Malauradament, aquí la situació de qui consumeix és tan precària que només li arriben les forces per a sobreviure. Es tracta d’una població desatesa social i sanitàriament en molts aspectes.
Són els grans oblidats, l’eslavó més baix i en qui quasi ningú hi pensa. Malgrat això, aquesta comunitat d’entre ombres té el dret a ser atesa amb dignitat. En aquest sentit, s’hauria de pensar que cada persona té una mare, un germà, un pare o fills darrere i que no atendre’ls suficientment no només els afecta a ells, sinó a tot els seu entorn. A la fi, a tota la comunitat.
Què s’ha de fer?
Aquesta crisis del Covid19 ensenya que no es pot tenir a persones en risc d’infecció sever, perquè això amenaça a tothom. D’altra banda, es pot valorar l’evolució d’una societat en quant s’atén a les persones més necessitades.
Cap moment històric és semblant a l’actual, per això es necessiten decisions àgils i ràpides que aprofitin els protocols de dispensació sanitària d’heroïna per afrontar la problemàtica del col·lectiu heroïnòman. Els quals s’han demostrat útils en diversos països, entre ells Espanya, Suïssa, Anglaterra, etc .
Oferir heroïna als consumidors significaria que no haguessin de delinquir. També que podrien sortir de l’estat de pànic i angoixa. D’altra banda, entrarien de cop en un entorn sanitari i terapèutic, en comptes d’un infecte i marginal. I, a la fi, seria un cop contundent contra el narcotràfic. Imaginin la cara dels traficants quan ja no els hi sonés el mòbil ni el timbre de la porta per comprar-los l’heroïna. I tot perquè es tracta gratuïtament a les persones amb allò que venen.
No seria ètic ni responsable deixar a la deriva i a la seva sort a aquestes persones que també tenen el dret a ser ateses de forma compassiva i eficaç.
Per tot això, des d’entitats i professionals de l’atenció a les drogodependències i especialment des dels programes de reducció de danys i riscos, demanem l’establiment per via d’urgència de programes de dispensació d’heroïna per pal·liar el patiment d’aquesta comunitat. (Es pot fer en aquest enllaç)
[1] Associació arrelada a Badalona i que treballa l’atenció a consumidors de drogues en primera línia
[2] Dr. en antropología que treballa amb addiccions a l’Hospital Universitari de Sant Joan a Reus. També està vinculat a CATNPD, la xarxa catalana de persones que usen drogues