El següent post és una síntesi de l’article del Dr. Jacques Mabit sobre la marihuana. En tot cas, si desitgeu llegir l’article original podeu fer-ho en aquest enllaç: ARTICLE.

La marihuana és motiu de debat entre defensors de la seva liberalització i detractors que en denuncien els riscos. El Dr. Jacques Mabit, fundador del Centre Takiwasi, proposa una tercera via: reconèixer-ne tant les virtuts medicinals i espirituals com els perills d’un ús irresponsable.

Valor medicinal i espiritual

La Cannabis sativa posseeix propietats medicinals innegables i, en contextos rituals tradicionals, és considerada una planta mestra capaç d’ampliar la consciència. Cultures com l’índia o les amazòniques respecten profundament la seva naturalesa viva, utilitzant-la de manera controlada i ritualitzada.

Factors determinants del consum

Els efectes de qualsevol substància psicoactiva depenen de la substància, el subjecte i el context. L’ús modern de la marihuana, especialment en contextos recreatius urbans, sovint ignora aquests factors, provocant riscos ocults com la dependència subtil, la desconnexió emocional i la pèrdua d’arrelament.

Efectes psicològics i socials

El consum habitual pot generar fenòmens com la mentalització excessiva, la substitució del sentir pel pensar i la pèrdua de contacte amb la realitat. Això contribueix a una actitud evasiva, pròpia de l’etern adolescent, afeblint la capacitat d’acció i transformació social.

Marihuana i addicció

Contràriament a la creença popular, la dependència a la marihuana existeix i sovint és difícilment reconeguda pels afectats. A més, pot esdevenir una porta d’entrada cap a substàncies més destructives. L’experiència de Takiwasi confirma que molts pacients addictes a drogues dures van iniciar-se amb marihuana.

Ús espiritual correcte

En la tradició, el consum de marihuana amb finalitats espirituals exigeix respecte, ritualització i un coneixement guiat per mestres experimentats. La improvisació i la trivialització modernes desvirtuen la relació amb l’esperit de la planta, afavorint la confusió i el desequilibri energètic.

Reflexions finals

Tant la prohibició cega com l’ús indiscriminat són errors. Cal promoure un accés responsable, que diferenciï usos mèdics, recreatius i espirituals, i fomenti un acostament respectuós. La marihuana, lluny de ser només una substància, és una entitat viva que requereix tracte sagrat.

La societat actual, atrapada en el consumisme i el materialisme, ha desconnectat del significat profund de les plantes sagrades. Per superar aquest buit, cal recuperar rituals autèntics i una actitud de responsabilitat i maduresa.