La investigació sobre els efectes de les drogues en les persones té diverses vies, des de qüestions més socials, econòmiques i educatives, fins a les psicològiques, espirituals i biomèdiques. A la resclosa ja es va realitzar una entrada que relacionava l’espiritualitat budista amb estudis neuronals sobre les addiccions del Dr. Marks Lewis, en la que s’apuntava que el consum de drogues feia variar les xarxes neuronals del cervell associades al plaer i que, precisament amb alguns procediments del budisme, es podia revertir aquesta situació.

Recentment s’ha publicat a la revista Addiction Biology un nou estudi sobre els canvis biològics que causa el consum de cocaïna al cervell.

L’estudi s’ha realitzat amb una trentena de persones que es troben en fase de desintoxicació per addicció a la cocaïna. Han participat institucions catalanes com la Universitat Autònoma de Barcelona, l’Hospital de Bellvitge, i noms rellevants de l’àmbit de les drogodependències i de la investigació, com el Dr. Jordi Riba, de l’Hospital de Sant Pau.

L’estudi apunta que el consum de cocaïna reforça l’estriat ventral, una àrea primitiva del cervell associada al plaer i que impulsa funcionaments automàtics, com el desig de menjar o de tenir sexe. Paral·lelament, una part més evolucionada del cervell, la part de la cortesa pre frontal, associada al control de la conducta, contrastava amb molt poca activitat.

Per tant, l’equip d’investigació ha posat de manifest la dificultat important que poden presentar aquests pacients per a dominar els impulsos automatitzats que van més enllà del seu control o voluntat.

L’estudi s’ha basat en proves de ressonància magnètica i ha pogut concloure  que el consum de cocaïna provoca canvis a les zones grises i blanques del cervell alterant el seu funcionament. El següent pas seria estudiar si aquests canvis estructurals poden ser revertits.

Des de la formació que es realitza a Laresclosa per a agents socials d’Arbúcies, ja s’havia apuntat que, a més de la força que té la cocaïna al cervell, quan es barreja amb l’alcohol, es genera una tercera substància més potent que les dues anteriors: la cocaetilina. Per tant, això augmentaria encara més la dificultat d’allunyar-se del seu consum.

De totes maneres, l’interès que solen tenir aquests tipus d’estudis és arribar a proposar l’acció d’un nou psicofàrmac, és a dir, la via farmacològica, quan en el fons es sabut que en el tractament de les addiccions hi ha una sobremedicalització dels pacients que genera moltes problemàtiques paral·leles. Fet que sovint no respon a criteris terapèutics, sinó comercials. Potser no és el cas, però seria molt interessant que s’expliqués també qui ha finançat aquest estudi i amb quin interès per descartar aquesta mala praxis. Disculpin la desconfiança, però hi ha un recurrent conflicte d’interessos entre la salut i els beneficis econòmics en el context de les investigacions clíniques.

A l’entrevista que feien al Dr. Riba al diari el País (10/02/16), asseverava que el pacients no recauen per manca de voluntat, sinó bàsicament pel canvi de l’estructura cerebral. Tanmateix s’entreveu que si un per pròpia voluntat no pot fer res, necessitarà ineludiblement un extra per a poder sortir-se’n, és a dir, el medicament X. Aquest tipus de plantejament s’entén millor quan se sap que el Dr. Riba treballa al Centre d’Investigació de Medicaments, del Servei de Farmacologia Clínica, de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau.

A la pràctica, per donar un contrapunt a l’argument del Dr. Riba, sabem de persones que han superat l’addicció sense ajuda terapèutica ni medicació, només millorant les condicions del propi medi o, per exemple, amb tècniques budistes com apuntava el Dr. Mark Lewis, o, si més no, amb un recolzament terapèutic per resoldre traumes paràsits. Justament on no s’està apostant en investigació, perquè entre d’altres motius, les paraules no representen un negoci a gran escala com vendre fàrmacs.

També coneixem que els impulsos més primitius del cervell poden ser dominats, per això es possible realitzar dietes, dejunis o períodes d’abstinència sexual. Entendre la persona com a necessitada d’un fàrmac corrector del mal funcionament del cervell, significa situar-la com a pacient passiu del seu procés, només ha de prendre la medicació. Per contra, creure en les seves capacitats i potencialitats per a superar les seves dificultats significa situar-la com a protagonista activa, empoderant-la en la seva salut per tal d’assolir la seva sanació.

A nivell preventiu, poder explicar aquests fenòmens i debats representa un argument valuós per evitar o endarrerir l’inici del consum, ja que no es tracta d’un típic raonament moralista, sinó d’evidència científica amb  molts matisos.