Arxiu d'etiquetes: drogues

Support, don’t punish

La campanya de sensivilització europea Support, don’t punish pretén canviar l’abordatge sobre els consumidors de drogues. Actualment, degut a l’anomenada Guerra contra les drogues, la repressió, la persecució i la culpa juguen un paper prioritari.

Aquest fet es pot palpar per exemple a la Llei Mordassa on les multes i sancions s’han duplicat, castigant sobretot a les famílies que ja tenen prou maldecaps amb l’addicció del seu familiar.

Apart dels càstigs, aquesta concepció de la problemàtica deixa als consumidors de drogues en una situació de vulnerabilitat i repressió.

Així doncs, és important aportar reflexions que ajudin a prendre una posició més sana envers als usuaris de drogues. Ja que en la mesura que els humanitzem milloraran les seves probabilitats de sortir-se’n.

Per tot això, presentem una petita càpsula informativa en la que s’emet un missatge en positiu del que s’ha de fer.

La pitjor estratègia és la prohibició

La prohibició

És important que la gent jove entengui que la prohibició i la seva política repressiva contra els consumidors de drogues afavoreix l’augment del consum i en pitjors condicions. Per què?

S’explicarà al llarg d’aquesta entrada. Ara bé, s’ha d’assumir que la generació que mana actualment potser no sigui capaç de canviar aquesta realitat. Tot i així, l’esperança és que les noves generacions, amb la informació adequada, puguin ser coherents amb l’evidència científica i revertir aquesta situació.

Portugal: la despenalització de les drogues

Un exemple d’això el va certificar la revista British Journal of Criminology[1], que va confirmar el descens del consum de drogues a Portugal quan es va despenalitzar el mateix al 2001. És a dir, quan es deixa de perseguir i reprimir als consumidors i es decideix ajudar-los, baixa la problemàtica.

La guerra contra les drogues

Cal saber que la guerra contra les drogues sempre ha empitjorat la situació. Per exemple, quan es va prohibir l’alcohol a la Llei Seca d’EEUU es va disparar el consum etílic d’alta graduació. Per què? Per l’anomenada Llei de Ferro de la Prohibició[2], és a dir, davant la prohibició sortirà una alternativa pitjor.

Per exemple, abans de la prohibició de l’alcohol la beguda preferida dels nord americans era la cervesa (baixa graduació). Al prohibir-ho va estimular el naixement de la Cosa Nostra d’Al Capone, és a dir una màfia de tràfic il·legal d’alcohol. Aleshores, passar un camió il·legal de cervesa des de Canadà fins a USA tenia un risc penal igual al de Whisky, però amb un benefici infinitament inferior. Per tant, durant la llei seca no es trobava cervesa i sí Whisky, que esdevingué la beguda alcohòlica preferida i única.

Al Capone

Una altre dada, els destil·lats d’alta graduació són pitjors per a la salut que els fermentats com la cervesa. Sovint eren de baixa qualitat. Això provocava no pocs accidents per ingesta d’alcohol no apte (metanol). Per acabar, al ser il·legal l’alcohol s’evadia una gran quantitat de diners de l’erari públic en forma d’imposts no recaptats.

Quan van legalitzar de nou l’alcohol, la cervesa tornà a ser la beguda preferida. Conseqüentment, van baixar els accidents de l’alcohol d’alta graduació i baixa qualitat. Fet que demostra que la majoria de les persones preferien una ebrietat més suau i menys dura.

Recentment, davant la prohibició de consumir alcohol als estadis de futbol universitari a USA, on la cervesa era la que més es consumia, els estudiants van començar a entrar d’amagat  petaques de Whisky[3].

Persecució del consum de cànnabis

Un altre exemple va ser la persecució del cànnabis a l’època dels 70, això va fer que en el mercat ja no es trobés més que Skunk i Súper Skunk, una varietat molt més potent. És a dir, que amb menys substància ja s’arribava a l’ebrietat, fet que afavoria el tràfic, com va passar entre el whisky i la cervesa.

Tanmateix, l’escalada en la persecució del cànnabis ha fet que avui en dia assoleixi una gran potència. Per la qual s’està valorant re classificar-lo com a una droga dura. Així, fruit de la persecució augmenta el consum i la potència de la droga.

Súper Skunk

Clans gallecs

A Galícia, als anys 70, hi havia tràfic de tabac il·legal, l’anomenat “Winston de batea“, però quan es va castigar el tràfic penalment, al mateix nivell que la cocaïna (fariña), simplement tots els clans es van passar a allò que els hi donava més benefici. Això va contribuir a que Espanya esdevingués el segon país més consumidor de cocaïna del món darrere d’USA.

Posteriorment, es va produir la persecució als clans gallecs de la droga per part de l’Audiència Nacional (jutge Baltasar Garzon), concloent en l’anomenada “Operación Nécora“. Això va acabar amb els grans traficants. Per contra, va provocar el tràfic de guerrilla, és a dir, molt més disseminat i diversificat. Difícilment abordable policialment, situant Espanya com la porta d’entrada de la cocaïna  europea.

Sito Miñanco, narcotraficant gallec

Opiacis i coca

És a dir, la fórmula no falla, sempre es trobarà al mercat il·lícit una alternativa més potent i pitjor. Un altre exemple, quan la cocaïna i l’heroïna estaven presents en baixes concentracions en diferents vins, refrescs, infusions o xarops analgèsics, no representaven un gran problema per a la salut pública. Al prohibir-los es va trobar l’alternativa pitjor: la cocaïna i l’heroïna aïllades. Tanmateix, la persecució de la cocaïna va portar al Crack, molt pitjor per a la salut.

Solució d’alcohol amb opi

Per finalitzar, avui en dia hi ha una altre epidèmia d’opiacis amb  moltes morts per sobredosi a EEUU. Allà els metges prescriuen un analgèsic anomenat Oxycontin, però només es pot prescriure mentre el metge no detecti l’addicció. En cas contrari es suspèn el tractament a l’instant, ja que sinó el facultatiu es juga la pròpia llicència mèdica davant la DEA[4]. L’Oxycontin és tres vegades menys potent que l’heroïna, però quan el pacient que s’ha enganxat vol adquirir-ho al mercat negre, només troba heroïna més barata.

Arbúcies i altres municipis de Catalunya

Per tot això, hem de considerar de vital importància a Arbúcies i als altres municipis de Catalunya reduir tota persecució i repressió als consumidors de drogues. El remei no pot ser pitjor que la malaltia. Què s’ha de fer?

Doncs, oferir ajuda en comptes de càstig, com ha demostrat Portugal amb grans resultats. També com sosté la campanya europea Support, don’t Punish i seguint iniciatives despenalitzadores com Canadà.

[1]https://academic.oup.com/bjc/article-abstract/50/6/999/404023?redirectedFrom=fulltext#5971620

[2] Journal of Criminal Law and Criminology, vol 88, n2. (pàg 661-682)

[3] Tras el Grito. Johann Hari. Edit. Paidós (pàg. 194)

[4] Drug Enforcement Administration

No recordo res

Us presentem un interessant i útil documental sobre la submissió i l’abús sexual mitjançant el consum de drogues. Pertany al programa 30 minuts de TV3 i el format és àgil i fàcil per l’espectador.  El punt fort del document és que algunes víctimes d’aquests delictes expressen un valuós testimoni de la traumàtica experiència. Paral·lelament, psicòlegs, advocats, policies i sanitaris aporten la seva visió sobre la temàtica.

Continua la lectura de No recordo res

Un paradigma inquietant

Social.cat és una web a on trobar informació social de Catalunya. Té moltes seccions de l’àmbit social i una gran audiència al país. Recentment, s’ha publicat un article d’Eduard Casas, vinculat a la laresclosa.cat: “Un paradigma inquietant“.

A l’article es creua la ciència, l’espiritualitat, les drogues i l’experiència de la medicina tradicional amazònica. És a dir, es combinen diferents coneixements i àrees de treball assumint molts riscos en el contingut. Tot per sortir de la visió convencional sobre la temàtica.

Esperem que us sigui interessant.

Efecte papallona: va caure la Segona República per un cas de bullying?

Una de les intel·ligències més brillants del segle XX fou el filòsof austríac Ludwing Wittgenstein (Viena 1889- Cambridge 1951). Segons l’escriptor australià Kimberley Cornish, en el llibre “El Jueu de Liz”, Wittgenstein va coincidir amb Hitler a l’escola Realschule d’Àustria, cap el 1904. Encara que havien nascut amb 6 dies de diferència no anaven al mateix curs, ja que la intel·ligència de Wittegenstein l’havia portat a un curs superior i Hitler havia hagut de repetir curs.

Continua la lectura de Efecte papallona: va caure la Segona República per un cas de bullying?

Pares i mares que prenen alcohol i altres drogues

El següent post té a veure amb una qüestió més quotidiana del que sembla, normalment s’associa la preocupació màxima de l’ús de drogues i alcohol als fills i filles en edat juvenil, però segons les estadístiques del Sistema d’Informació de Drogodependències (SID) de la Generalitat de Catalunya, qui pren més són els adults. I a qui se li desborda més el consum i necessita anar a un centre de tractament per primera vegada, són precisament les persones entre 30 i 45 anys.

Continua la lectura de Pares i mares que prenen alcohol i altres drogues