Arxiu d'etiquetes: cànnabis

Escorcolls integrals a menors per tinença de cànnabis

Les arrels del problema

Les clavegueres de l’Estat es podrien definir com el conjunt d’estratègies utilitzades, fora de la llei i de l’ètica, per mantenir el poder, enriquir-se o d’altres raons. Englobarien actuacions com l’abús policial i judicial, la tortura, la calúmnia, la intimidació, la humiliació, l’espionatge, l’extorsió, el xantatge, etc. Representen l’antítesi de garantir els drets fonamentals de la ciutadania.

Segons l’Enric Calpena[1] hi han estudis que justifiquen que les clavegueres de l’Estat han existit des de les primeres organitzacions humanes neolítiques. Fins i tot hi ha una hipòtesis que afirma que el cromanyó va imposar-se al neandertal perquè va dominar millor l’ús de la mentida social [2].  Tal és així que avui en dia se sap que la mentida (fake news), segons un recent estudi publicat a la revista Science, s’escampa sis vegades més ràpid que la veritat i arriba a molta més gent[3]. I això és utilitzat intencionalment a través dels mitjans.

Tant en els estats democràtics com en les dictadures s’han utilitzat les clavegueres. Encara que en aquests últims la brutalitat adquiriria un tret distintiu. No es necessitava dissimular, potser una mica per la pressió externa (internacional), però no internament.

El cas espanyol

Espanya, per la proximitat històrica a una dictadura feixista, ha desenvolupat la part més bruta de les clavegueres. Els procediments policials i judicials no feien concessions. No cal afegir comentaris al fet de que la policia secreta franquista va ser instruïda per la Gestapo; o a nivell judicial, la mateixa Audiència Nacional[4] és filla dels Tribunals d’Ordre Públic (TOP) franquistes i dels Tribunals Militars on no es necessitava demostrar el delicte contra l’acusat. Així doncs, només amb el testimoni d’una autoritat ja era suficient. És a dir, s’atorgava a la policia el monopoli de la veritat -apart del de la violència– i es posaven els ciments d’un estat policial. Les denúncies de tortures policials eren desestimades i no investigades quasi sistemàticament, tal és així que Espanya ha estat condemnada 8 vegades per les Nacions Unides per no investigar-les (Amnistia Internacional).

Llei Mordassa

L’actual marc legal espanyol en seguretat ciutadana és la Llei Mordassa i va ser dissenyada per l’ex ministre Jorge Fernández Díaz, el qual va haver de plegar per la sobre utilització de les clavegueres de l’Estat amb la publicació[5] d’unes escoltes en les que se sentia al Sr. Fernández dient perles com: “Esto la Fiscalía te lo afina“.[6]

En aquest sentit, s’ha d’entendre que aquesta llei i els protocols d’aplicació que es deriven recuperen l’essència d’aquesta manera de fer. L’abús policial i judicial passa de les clavegueres a la legalitat. Fet que s’ha pogut comprovar recentment en les condemnes als joves d’Altsasu; la forma d’actuar de la policia contra la població a l’1-O; o com s’actua judicialment contra polítics i activistes independentistes catalans; o el cas de cantants com Pablo Hasel i Valtònyc. Desapareixen totalment les garanties dels drets civils i s’incrementa la sensació d’inseguretat ciutadana i d’injustícia davant l’Estat.

En definitiva, el Sr. Fernández Díaz va legalitzar actuacions policials que creuaven les fronteres de l’ètica democràtica. Entre elles trobem el Protocol d’actuació policial amb menors, on en l’apartat de detenció dels mateixos s’habilita als agents a fer escorcolls integrals sense limitar-ho a motius majors, per exemple portar armes, objectes robats, etc. A la pràctica, si un menor es sospita que pot tenir cànnabis podria ser despullat. Fet que ja ha succeït a casa nostra. Il·legal? No, completament legal. Ètic i moral? Tampoc.

Menors desprotegits

Aquesta actuació desproporcionada no protegeix els drets dels menors. Tot el contrari, traspassa una d’aquelles línies vermelles que s’havien determinat en estats no feixistes: vetllar pels drets i la dignitat dels menors. S’hauria de seguir la màxima de no fer més mal del que hi ha. El remei no pot ser pitjor que la malaltia. Experimentar un escorcoll integral sent adult ja és dur i humiliant, però sent un menor podria tenir conseqüències més greus.

Quines garanties de protecció tenen els joves avui en dia amb aquest protocol policial? No hi han hagut casos d’agents que han violat i abusat sexualment? Ningú podria dir que això no passa mai amb l’antecedent de la Manada o el cas del mosso d’esquadra, de l’entitat Psicojove, condemnat per corrupció de menors. Es pot imaginar als policies de la Manada o al Mosso de Psicojove amb menors despullats al davant? Per què no evitar aquests riscs?

Per la defensa dels menors, és vital entendre qui ha autoritzat a les policies a deixar-los nus només amb l’excusa d’un porro. Anualment, els agents podrien escorcollar integralmenta mig milió de menors que proven cànnabis. A més dels centenars de mils que ho prenen assíduament. Es vol realment això? És aquest l’ajut que es reserva als joves dels nostres pobles i ciutats?

Hem d’estar vigilants

Tanmateix, no es pot estar en contra de l’abús i la repressió policial contra Catalunya, legalitzat per la llei Mordassa i a favor del protocol. Seria greument contradictori penjar llaços grocs o pancartes a la façana de l’Ajuntament i recolzar l’aplicació del protocol als menors. Ambdues actuacions brollen de la mateixa font i essència.

Per tot això, des del món local s’hauria d’estar observant, atents i denunciants contra aquests tipus d’actuacions. Per molt legals que siguin. Políticament s’ha de prioritzar altres temes d’ordre públic, per tal de que els agents, enlluernats amb aquesta  carta verda atorgada pel neofranquisme, no tinguin la temptació de despullar als menors per tinença de cànnabis o coses semblants.

[1] Programa 701 d’En Guàrdia

[2] “Sapiens: una breu història de la humanitat” Edit. Harper& Row. Aut: Yuval Noah Harari

[3] http://www.sciencemag.org/news/2018/03/fake-news-spreads-faster-true-news-twitter-thanks-people-not-bots

[4] Fundada al 1977 fora de l’ordre jurídic únic, per tant paral·lel a ell.

[5] http://www.publico.es/politica/fernandez-diaz-conspiro-jefe-oficina.html

[6] Cas antifrau. Juny 2016

Marihuana, entre el verí i el fàrmac

Us presentem el documental “Marihuana: entre el verí i el fàrmac” emès l’1 de març de 2016 pel programa “Sense ficció” de TV3.

L’enfocament és prou complert, anant des de la part d’investigació per pal·liar malalties com la fibromiàlgia, els efectes secundaris de la quimioteràpia, l’ansietat, la depressió i algunes malalties degeneratives, fins a la curació  de tumors cerebrals malignes. Tanmateix toquen qüestions com la legalitat, l’ús recreatiu, l’impacta que té el seu ús en alumnat adolescent, els trastorns de personalitat que indueix del seu consum, etc.

Continua la lectura de Marihuana, entre el verí i el fàrmac