Arxiu d'etiquetes: alcohol

La cultura de l’alcohol

El dilema

L’alcohol és una substància recurrent des de la perspectiva de problema. És a dir, l’abús, el risc, l’addicció i les seves terribles conseqüències.

Clarament hi ha una separació entre el món adult i el jove: en el primer es troba l’alcoholisme com a principal patologia associada. En el segon els consums intensius en entorns de festa. Ambdós amb grans riscs per a la salut. Mai s’hauria de perdre de vista aquesta cara quan es parla d’alcohol, ja que mentre uns parlen de cultura allò representa la perdició d’altres.

D’altra banda, qui no té a la família algú que es passa o que ha patit greus problemes amb la beguda? Per tant, resulta una mica paradoxal escriure un article en el context, per exemple de l’elaboració de licors populars de Catalunya, que pot ser raonable, tot coneixent la cara fosca de l’alcohol.

Cal dir que un dels diagnòstics més complicats d’abordar en addiccions és el d’home, de més de 40 anys i amb dependència severa a l’alcohol. Es tracta de quelcom difícil per diferents factors, com que es tracta d’una droga legal, per tant ben acceptada. Associada a la festa, a la cultura i a la tradició, a la diversió, a l’èxit, al sexe, al descans, a la gastronomia, a la felicitat, a la relaxació, a la pertinença al grup i, fins i tot, a l’esport. Qui no recorda anuncis com el d’alguna cervesera proposant mirar el partit del barça amb un barril o als mateixos jugadors celebrant èxits a la rua en un estat delicat?

Per tot això, la lluita de qui té dificultats amb l’alcohol és titànica. D’altra banda, els tractaments tampoc són en general gaire eficaços, així que tot plegat deixa un cert regust ranci a derrota.

És natural prendre alcohol?

Malgrat la cara fosca, es poden fer algunes preguntes per mirar d’entendre la naturalesa del problema. Entre elles, si és natural prendre alcohol?

Per exemple, l’antropòleg com Giorgio Samorini en el seu llibre “Animals que es droguen” certifica desenes d’exemples d’animals que en entorns naturals cerquen l’alcohol: elefants, estruços, mosques, felins, etc.

És paradigmàtic el cas de l’Amarula africana. Una fruita que a l’arbre concentra un 15% d’alcohol i que cada any, és a dir, no per accident, els elefants ingereixen en grans quantitats en la seva migració en les províncies de Limpopo, a Sud-àfrica. Se’ls hi ajunten molts altres animals que, després de la trobada alcohòlica, desperten junts amb clars símptomes de ressaca, fins i tot depredadors i depredats.

Hi ha exemples en els 5 continents i, en el fons, què hi ha més natural que el comportament dels animals? Per tant, queda demostrat que hi ha un instint natural cap a la recerca de l’ebrietat. Ara bé, els animals fan un ús estacional, tal com feien els humans a l’època dels caçadors i recol·lectors.

Tanmateix, l’evolució va establir els primers assentaments mesolítics on es determina que es va començar a elaborar un primer alcohol anomenat la hidromel. Així doncs, van començar a controlar la fermentació per obtenir begudes alcohòliques. La destil·lació arribaria més tard amb la creació de l’alambí a la cultura musulmana.

Alambí àrab

Per tant, tenim un instint natural cap a l’ebrietat amb una cultura ancestral d’elaboració de l’alcohol.

L’espiritualitat i l’alcohol

En les primeres albors humanes de l’elaboració d’acohol  també es van definir certs usos. Possiblement semblants a alguns actuals, però hi ha un que adquiriria rellevància al temple d’un semidéu egipci: el ritual d’Osiris. On es consumia una beguda alcohòlica en un context religiós. De fet, consideraven que aquesta beguda alcohòlica representava la sang dels avantpassats que havien lluitat contra els deus.

Semidéu Osiris, de l’agricultura i el vi

Depenent del tipus de principis actius de plantes, combinats amb l’alcohol es propiciaven canvis sensorials que obrien la porta a altres experiències, entre elles l’espiritual. En aquests cas, l’adjectiu de beguda espirituosa associada a l’alcohol crida l’atenció. També des de la perspectiva de patologia, ja que d’alguna forma el que representava un infern personal (espiritualitat negativa) també s’associava a una espiritualitat positiva.

No sobta que el cristianisme, amb clares connexions amb Egipte, també assumís com element sacramental una altra beguda fermentada com el vi, la sang del Crist. És a dir, no en teníem prou amb l’instin natural, la tradició mil·lenària d’elaboració, sinó que s’afegia el pes d’un element sacramental, una clau per accedir al creador.

El món religiós, des d’ençà en els monestirs, ha elaborat milers de litres d’alcohol, no únicament fermentats, sinó destil·lats: els alemanys, les cerveses; els mediterranis, els vins; els irlandesos, el whiskys; les carmelites, l’aigua del Carme, etc.

Paral·lelament, també es va saber que les propietats de les plantes es conservaven en l’esperit del vi, en forma de tintures i així es podia disposar de remeis fora de temporada. Realment un salt de gegant en la medicina facultativa i popular (p.ex. les remeieres).

Tintura d’opi: Làudan

Complicacions i revolució industrial

Ara bé, quan comencen a haver-hi greus problemes associats a l’ús de l’alcohol? En totes les èpoques n’hi han hagut. Només cal observar al Museo del Prado quadres com els dels borratxos de Velázquez (1628), però potser no tan massivament com en l’actualitat. Una dada interessant la proporciona l’antropologia mèdica, la qual ha registrat tribus amazòniques que saben, des de temps immemorials, elaborar la xixa amazònica (blat de moro fermentat que arriba a 70 graus) i no coneixien l’addicció. Aleshores, què ens diferencia d’aquestes comunitats que fan els seus 3 o 4 rituals o festes a l’any, però que no els hi representa un problema?

Els borratxos o el Triomf de Baco de Velàzquez s.XVII

Potser té quelcom a veure la revolució industrial i una producció descomunal i accessible d’alcohols. Va deixar de ser un element sacramental o  una medicina o un producte casolà d’ús popular. Tot per esdevenir un producte de consum més, amb forts interessos econòmics darrere.

També ho podria explicar que vivim en una cultura de masses, trepidant i impacient, allunyada de la natura, que trenca amb les arrels espirituals. Patint altes quotes d’ansietat i depressió que requereixen un grau d’atordiment per sobre portar-les. També hi ha el factor personal, on predisposicions genètiques avoquen al desastre.

Això vol dir que si tornéssim a un ús més popular i casolà desapareixerien els problemes associats al consum d’alcohol? Qui sap, però del cert que elaborar begudes tradicionals comporta una dedicació i comunió amb les plantes, els elements i les estacions que revaloritza l’acte de beure, el qual s’ha banalitzat en excés.

Ratafia de la comarca de la Selva

Encara i així, és realista pensar que en un món neoliberal, amb totes aquelles característiques adverses, podrem tornar als usos populars? Sembla una idea romàntica i utòpica. S’ha de deixar de ser romàntics i utòpics? Potser no, però malauradament en l’actual context no és probable reduir significativament la part problemàtica d’aquest patrimoni de la humanitat.

Joves sense llar: quart món.

Malauradament trobarem cada vegada més casos de persones joves sense llar al país. A Catalunya, des del 2008 ha augmentat un 50% aquest col·lectiu. També passen eventualment per Arbúcies generant certs conflictes de convivència.

És un tema creixent de quart món, com fa temps que va advertir el germà de Sant Joan de Déu, pare Ricardo Dasi, fundador de l’alberg per sense sostres de Barcelona . Són joves en situació d’addicció, precarietat, sense sostre i amb un passat familiar que fa esgarrifar. Joves que han patit situació de desemparament, abús, desarrelament i s’han fet en la vida de carrer des de la infància, a més agreujat per l’addicció.

Continua la lectura de Joves sense llar: quart món.

Multar als pares quan els menors beuen alcohol

L’informe de la futura llei sobre l’alcohol avala que es sancioni als pares dels menors que beuen. La iniciativa està en sintonia amb un principi clàssic sobre l’abordatge de les drogues, que s’ha vingut desenvolupant els darrers anys de govern conservador a Espanya: el càstig.

Plou sobre mullat. Molts pares i mares es mostren impotents en quant a poder limitar certs comportaments dels seus fills, fins i tot es reflexa al creixent nombre de denúncies que interposen els pares als seus propis fills per violència domèstica. Potser cal oferir suport a aquests pares, no més càstig. Per exemple, una mare de família monoparental amb greus problemes per sortir endavant, treballant moltes hores amb un sou baix i amb fills amb comportaments de risc, serà un col·lectiu diana a rebre l’impacte sancionador que precaritzarà més la seva vida.

També és cert que l’informe avala per a que es pugui remetre la multa amb sessions reeducatives en família, però això dependrà que hi hagi un protocol ASA al municipi. Per sort, Arbúcies ja ho té en funcionament des del gener de 2018. De totes maneres, la qüestió és si en la futura llei s’ampliaran els pressupostos per les actuacions preventives i de suport a les famílies amb joves amb conductes de risc relacionades amb el consum d’alcohol i altres drogues, ja que el que s’ha vist aquests anys és la retallada contínua precisament d’aquestes iniciatives.

Cal recordar que el càstig no està avalat per cap evidència científica respecte a reduir el consum d’alcohol o d’altres drogues. Si poséssim d’exemple el càstig més greu que es pot patir en aquesta societat, com és la pèrdua de la llibertat a la presó, qui s’atreviria a dir que no hi ha drogues i es deixa de ser addicte en aquest lloc? I els addictes o consumidors de drogues surten millor de la presó? Per tant, la problemàtica s’agreuja amb el càstig.

Així doncs, es pot dubtar que hi hagi més ànim d’ajudar que de multar només analitzant de qui surt la proposta i què ha estat fent durant aquests anys en quant a la prevenció.

Consum de risc?

Sovint ens preguntem què és el consum d’alcohol de risc, ja que es tracta d’una substància àmpliament estesa a la nostra comunitat, que causa un impacte sever a la salut pública i difícil de limitar en adults.

Hi hauria moltes consideracions a fer al respecte, però l’Organització Mundial de la Salut ha donat algunes xifres que poden ser útils a l’hora d’educar als adults en el seu consum.

Continua la lectura de Consum de risc?

Consells d’estiu sobre el consum d’alcohol

La següent targeta pot donar algunes idees per fer arribar a les persones que durant l’estiu consumiran alcohol. Es tracta de consells bàsics per a reduir riscos i danys associats al consum, on es planteja el no consum com a primera opció, però també l’opció de consumir de forma responsable.

De tant en tant va bé recordar aquests consells i transmetre’ls a les noves generacions que s’incorporen al món del consum d’alcohol, tot recordant la responsabilitat que tenim com a models de consum.

 

consells_acohol2

No recordo res

Us presentem un interessant i útil documental sobre la submissió i l’abús sexual mitjançant el consum de drogues. Pertany al programa 30 minuts de TV3 i el format és àgil i fàcil per l’espectador.  El punt fort del document és que algunes víctimes d’aquests delictes expressen un valuós testimoni de la traumàtica experiència. Paral·lelament, psicòlegs, advocats, policies i sanitaris aporten la seva visió sobre la temàtica.

Continua la lectura de No recordo res

III Setmana de Sensibilització sobre els Riscos del Consum d’Alcohol

Aproximadament una de cada cinc persones fa un consum de risc d’alcohol sense ser-ne conscient, ja sigui bevent poc de forma diària o grans quantitats esporàdicament.

Una de cada tres de les persones mortes ens accident de trànsit havien consumit alcohol per sobre del límit permès. Continua la lectura de III Setmana de Sensibilització sobre els Riscos del Consum d’Alcohol