Millor pures o tallades?

El dia 22/07/15, el Dr. Joan Colom, subdirector general de drogodependències del Departament de Salut, va fer algunes valoracions sobre els darrers anàlisis de la puresa de  les drogues il·legals.

colom
Clicar la imatge per veure el vídeo.

Comentava que el perill de que estiguin tallades pot ser la toxicitat de les substàncies amb les que ho fan; i, el perill de que siguin pures, doncs que els efectes són més forts.

També es podria fer la lectura de que si hi ha molta puresa indicaria que la demanda no ha augmentat o sigui molt gran, ja que per això no hi ha la necessitat de repartir el producte tallant-ho. Per tant, es podria defensar un cert èxit de la feina preventiva des d’aquesta vessant. Paral·lelament, si en cocaïna hi ha molt tall es pot entendre que hi ha una gran demanda o que ha augmentat. En aquest cas, s’hauria d’incidir més preventivament en aquesta substància.

Des del punt de vista policial, si hi ha moltes incautacions significarà que, al baixar el volum de material disponible, l’hauran de tallar més per a cobrir la demanda. Al contrari, si no hi ha incautacions significatives arribaria més pura al carrer. Per tant, si hi ha molta puresa significaria baixa incidència policial, fet que també podria ser interessant des del punt de vista de millores en la salut.

Seria rellevant que la salut pública es posicionés sobre si fan més mal als consumidors les drogues tallades o les pures. Tanmateix, si les drogues estan molt tallades, s’acabarà consumint més per assolir els efectes desitjats, així també s’intoxicarà més el cos amb les substàncies amb les que les tallen i, de retruc, farà créixer el negoci del narcotràfic. Això va passar amb el tabac quan van reduir la mida de les cigarretes, que incidia en la quantitat de nicotina ingerida, aleshores els fumadors/es acabaven fumant més unitats per a cobrir les necessitats de nicotina i això comportà més beneficis per les tabacaleres. És de sentit comú pensar que seria millor per a la salut cobrir les necessitats nicotíniques amb menys fums i additius.

El Dr. John Marks a Londres i la Dra. Mino a Suïssa, respecta a l’heroïna, ja van demostrar que una vegada es cobrien les necessitats de substància del cos, no es consumia més fins que passaven els efectes. Així es qüestionava el mite de la tolerància en el consum, és a dir, que cada vegada es necessités més de forma infinita. I, per això, hi ha usuaris de drogues que prenen substàncies que els hi fan baixar els seus pics, perquè així poden prendre més per pujar un altre cop. Semblant als romans que per continuar menjant havien de vomitar. Per tant, assolir l’objectiu amb la menys substància possible seria més saludable que el contrari.

Una altre qüestió important és el tema de la dosificació, és a dir, si la substància no està molt tallada és més fàcil dosificar-la, evitant sobredosis, per contra si varia la puresa, és més difícil determinar la quantitat a prendre per arribar als efectes desitjats, augmentant el risc de sobredosis.

De totes maneres, estem davant d’un debat en el que la millora de salut no sol ser políticament correcte. Una llàstima.