Es neix addicte o s’aprèn

Es neix addicte o s’aprèn? Si des d’infants i fins i tot des de les etapes perinatals es comencés a adquirir els trets d’una personalitat addicte, per l’excés de substàncies que creen addicció, no facilitaria una vida amb tendències addictives?

La primera addicció (proto addicció) massiva que patim podria ser al sucre. És cert que la glucosa és un aliment indispensable pel cervell, però també ha esdevingut una estratègia comercial global. Així doncs, els aliments processats han esdevingut una base per afegir sucre i fidelitzar clients, des d’infants fins a adults.

Estudis recents aporten que es tracta d’una substància amb capacitat d’alliberar dopamina[1], tal i com ho fa la cocaïna.  Tanmateix, el seu consum en excés requereix de més quantitat per alliberar-la, fet molt similar a qualsevol addicció. A més, implica altres malalties com l’obesitat, les càries, la diabetis, etc., autèntiques epidèmies de l’actualitat que possiblement causen molt més danys a la salut pública que la suma de totes les drogues il·legals.

A la fi, la moderació és una clau per a la salut en qualsevol consum o comportament. Quina seria la quantitat diària i quins serien els millors sucres per a la salut? L’OMS apunta que la quantitat de sucre lliure (afegit) diari no hauria de passar d’un 5% de la dieta calòrica[2]. Per acabar, recomana el consum més els sucres intrínsecs en els aliments, tals com fruites i verdures, ja que no hi han descrits afectacions d’aquestes formes de sucre a la salut.

Seguidament us presentem una guia informativa de l’OMS sobre el sucre:

També és il·lustratiu el següent vídeo sobre el sucre:

[1] https://journals.plos.org/plosone/article?id=10.1371/journal.pone.0150270

[2] https://www.who.int/nutrition/publications/guidelines/sugar_intake_information_note_es.pdf?ua=1