Arxiu de la categoria: Mirades

En aquest bloc es penjaran articles, estudis i monogràfics per que es pugui anar construint un marc teòric conceptual al respecte de la temàtica tractada. Poden anar des de l’anàlisi d’una substància des d’un punt de vista, fins a una teoria per abordar una situació concreta.

Anar ampliant els conceptes és molt important per no quedar-se entre els mites i els prejudicis d’un tema en constant evolució.

S’aniran penjant monogràfics i també s’esperen suggerències al respecte. Només s’ha d’escriure “mirades” al cercador i s’accedirà a tots els documents d’aquesta categoria.

Support, don’t punish

La campanya de sensivilització europea Support, don’t punish pretén canviar l’abordatge sobre els consumidors de drogues. Actualment, degut a l’anomenada Guerra contra les drogues, la repressió, la persecució i la culpa juguen un paper prioritari.

Aquest fet es pot palpar per exemple a la Llei Mordassa on les multes i sancions s’han duplicat, castigant sobretot a les famílies que ja tenen prou maldecaps amb l’addicció del seu familiar.

Apart dels càstigs, aquesta concepció de la problemàtica deixa als consumidors de drogues en una situació de vulnerabilitat i repressió.

Així doncs, és important aportar reflexions que ajudin a prendre una posició més sana envers als usuaris de drogues. Ja que en la mesura que els humanitzem milloraran les seves probabilitats de sortir-se’n.

Per tot això, presentem una petita càpsula informativa en la que s’emet un missatge en positiu del que s’ha de fer.

La pitjor estratègia és la prohibició

La prohibició

És important que la gent jove entengui que la prohibició i la seva política repressiva contra els consumidors de drogues afavoreix l’augment del consum i en pitjors condicions. Per què?

S’explicarà al llarg d’aquesta entrada. Ara bé, s’ha d’assumir que la generació que mana actualment potser no sigui capaç de canviar aquesta realitat. Tot i així, l’esperança és que les noves generacions, amb la informació adequada, puguin ser coherents amb l’evidència científica i revertir aquesta situació.

Portugal: la despenalització de les drogues

Un exemple d’això el va certificar la revista British Journal of Criminology[1], que va confirmar el descens del consum de drogues a Portugal quan es va despenalitzar el mateix al 2001. És a dir, quan es deixa de perseguir i reprimir als consumidors i es decideix ajudar-los, baixa la problemàtica.

La guerra contra les drogues

Cal saber que la guerra contra les drogues sempre ha empitjorat la situació. Per exemple, quan es va prohibir l’alcohol a la Llei Seca d’EEUU es va disparar el consum etílic d’alta graduació. Per què? Per l’anomenada Llei de Ferro de la Prohibició[2], és a dir, davant la prohibició sortirà una alternativa pitjor.

Per exemple, abans de la prohibició de l’alcohol la beguda preferida dels nord americans era la cervesa (baixa graduació). Al prohibir-ho va estimular el naixement de la Cosa Nostra d’Al Capone, és a dir una màfia de tràfic il·legal d’alcohol. Aleshores, passar un camió il·legal de cervesa des de Canadà fins a USA tenia un risc penal igual al de Whisky, però amb un benefici infinitament inferior. Per tant, durant la llei seca no es trobava cervesa i sí Whisky, que esdevingué la beguda alcohòlica preferida i única.

Al Capone

Una altre dada, els destil·lats d’alta graduació són pitjors per a la salut que els fermentats com la cervesa. Sovint eren de baixa qualitat. Això provocava no pocs accidents per ingesta d’alcohol no apte (metanol). Per acabar, al ser il·legal l’alcohol s’evadia una gran quantitat de diners de l’erari públic en forma d’imposts no recaptats.

Quan van legalitzar de nou l’alcohol, la cervesa tornà a ser la beguda preferida. Conseqüentment, van baixar els accidents de l’alcohol d’alta graduació i baixa qualitat. Fet que demostra que la majoria de les persones preferien una ebrietat més suau i menys dura.

Recentment, davant la prohibició de consumir alcohol als estadis de futbol universitari a USA, on la cervesa era la que més es consumia, els estudiants van començar a entrar d’amagat  petaques de Whisky[3].

Persecució del consum de cànnabis

Un altre exemple va ser la persecució del cànnabis a l’època dels 70, això va fer que en el mercat ja no es trobés més que Skunk i Súper Skunk, una varietat molt més potent. És a dir, que amb menys substància ja s’arribava a l’ebrietat, fet que afavoria el tràfic, com va passar entre el whisky i la cervesa.

Tanmateix, l’escalada en la persecució del cànnabis ha fet que avui en dia assoleixi una gran potència. Per la qual s’està valorant re classificar-lo com a una droga dura. Així, fruit de la persecució augmenta el consum i la potència de la droga.

Súper Skunk

Clans gallecs

A Galícia, als anys 70, hi havia tràfic de tabac il·legal, l’anomenat “Winston de batea“, però quan es va castigar el tràfic penalment, al mateix nivell que la cocaïna (fariña), simplement tots els clans es van passar a allò que els hi donava més benefici. Això va contribuir a que Espanya esdevingués el segon país més consumidor de cocaïna del món darrere d’USA.

Posteriorment, es va produir la persecució als clans gallecs de la droga per part de l’Audiència Nacional (jutge Baltasar Garzon), concloent en l’anomenada “Operación Nécora“. Això va acabar amb els grans traficants. Per contra, va provocar el tràfic de guerrilla, és a dir, molt més disseminat i diversificat. Difícilment abordable policialment, situant Espanya com la porta d’entrada de la cocaïna  europea.

Sito Miñanco, narcotraficant gallec

Opiacis i coca

És a dir, la fórmula no falla, sempre es trobarà al mercat il·lícit una alternativa més potent i pitjor. Un altre exemple, quan la cocaïna i l’heroïna estaven presents en baixes concentracions en diferents vins, refrescs, infusions o xarops analgèsics, no representaven un gran problema per a la salut pública. Al prohibir-los es va trobar l’alternativa pitjor: la cocaïna i l’heroïna aïllades. Tanmateix, la persecució de la cocaïna va portar al Crack, molt pitjor per a la salut.

Solució d’alcohol amb opi

Per finalitzar, avui en dia hi ha una altre epidèmia d’opiacis amb  moltes morts per sobredosi a EEUU. Allà els metges prescriuen un analgèsic anomenat Oxycontin, però només es pot prescriure mentre el metge no detecti l’addicció. En cas contrari es suspèn el tractament a l’instant, ja que sinó el facultatiu es juga la pròpia llicència mèdica davant la DEA[4]. L’Oxycontin és tres vegades menys potent que l’heroïna, però quan el pacient que s’ha enganxat vol adquirir-ho al mercat negre, només troba heroïna més barata.

Arbúcies i altres municipis de Catalunya

Per tot això, hem de considerar de vital importància a Arbúcies i als altres municipis de Catalunya reduir tota persecució i repressió als consumidors de drogues. El remei no pot ser pitjor que la malaltia. Què s’ha de fer?

Doncs, oferir ajuda en comptes de càstig, com ha demostrat Portugal amb grans resultats. També com sosté la campanya europea Support, don’t Punish i seguint iniciatives despenalitzadores com Canadà.

[1]https://academic.oup.com/bjc/article-abstract/50/6/999/404023?redirectedFrom=fulltext#5971620

[2] Journal of Criminal Law and Criminology, vol 88, n2. (pàg 661-682)

[3] Tras el Grito. Johann Hari. Edit. Paidós (pàg. 194)

[4] Drug Enforcement Administration

Medicalitzar la pobresa en adults i infants

Des del sentit comú es pot arribar a entendre que com més pateixen els pares pitjor pels fills. En el darrer informe[1] de l’ECAS[2] es demostra com afecta la pobresa a la salut familiar:

  1. Augmenta l’ansietat i la depressió a tots els membres.
  2. Es prescriuen més receptes de psicofàrmacs com més precària és la situació.
  3. Acaben consumint més les dones que els homes, així doncs pateixen més.
  4. Es prescriuen més als nens que a les nenes.

Continua la lectura de Medicalitzar la pobresa en adults i infants

Menors apostant online

Recentment ha estat denunciat en premsa que el famós videojoc FIFA18 té connexions amb webs d’apostes. En aquestes es poden comprar monedes del videojoc més barates per tal de poder disposar d’un millor equip i, conseqüentment obtenir millors resultats en els campionats online. A la vegada, aquestes monedes virtuals, anomenades points i comprades en aquestes webs, poden ser utilitzades per fer apostes com en un casino, jugant-se els diners.

De fet, el recurs de comprar objectes que poden o no donar avantatges dins dels videojocs ja es podria entendre com una espècie de loteria, ja que també es podia comprar amb diners reals aquesta opció. Malauradament, ara s’ha fet un pas més enllà, ja que es normalitzen els jocs d’atzar amb diners dins de jocs classificats per menors d’edat. En el fons, això no es tracta de tirar un dau a veure si surt un doble sis, sinó de pagar per a cada tirada.

Degut a aquestes connexions entre els videojocs i les webs d’apostes, ja han començat a sortir els primers problemes, com nois robant diners per apostar o joves ludòpates. No teníem prou amb les addiccions pròpies d’uns jocs cada vegada més atractius i absorbents que ara, l’ambició desmesurada d’aquestes corporacions, juntament amb una manca de regulació del mercat, afavoreix jugar-se diners als menors.

A la fi, s’està promocionant la ludopatia entre els adolescents. Fins i tot hi han youtubers, pagats per aquestes webs, que ensenyen a apostar per tal d’aconseguir que més menors segueixin el seu exemple. Preocupant.

La pregunta és quants jocs del mercat juvenil estan fent aquestes pràctiques i si la Pan European Game Information (PEGI), que és l’organisme que classifica per edats els jocs, prendrà cartes a l’assumpte.

Encara que la ludopatia és més una qüestió d’adults, sobretot perquè són els que tenen els diners, la pregunta és si es podria fer algun tipus de restricció a persones que ja han demostrat que tenen greus problemes de contenció en aquestes addictives  activitats. Per exemple, a Catalunya hi ha un registre de ludòpates que tenen vetada l’entrada als casinos i sales d’apostes, les quals estan obligades a demanar el DNI per accedir-hi. Es podria fer quelcom semblant a Internet? De fet amb les webs d’adults ja es fa. La tecnologia existeix, ara caldria la voluntat per a fer-ho.

A la resclosa ja es va tractar el tema en un article i en un test per a valorar l’ús o l’abús de la utilització dels videojocs:

L’article que ha denunciat aquestes pràctiques, que comencen a ser perseguides en països com Holanda i Bélgia, ha estat publicat a eldiario.es sota el títol: ” De la videoconsola a la casa de apuestas: “Soy ludópata por culpa del FIFA” “.

L’efecte Roseto

La Resclosa d’Arbúcies ha seleccionat el següent article, anomenat l’Efecte Roseto, de l’investigador Iker Badiola Etxaburude, de la web Cultura científica, ja que hi han algunes claus de la salut per evitar malalties cardiovasculars. Cal recordar que aquestes malalties augmenten, entre altres motius, quan es fuma massa o quan es beu massa alcohol, és a dir, una malaltia amb una depressió subjacent.  Continua la lectura de L’efecte Roseto

Joves sense llar: quart món.

Malauradament trobarem cada vegada més casos de persones joves sense llar al país. A Catalunya, des del 2008 ha augmentat un 50% aquest col·lectiu. També passen eventualment per Arbúcies generant certs conflictes de convivència.

És un tema creixent de quart món, com fa temps que va advertir el germà de Sant Joan de Déu, pare Ricardo Dasi, fundador de l’alberg per sense sostres de Barcelona . Són joves en situació d’addicció, precarietat, sense sostre i amb un passat familiar que fa esgarrifar. Joves que han patit situació de desemparament, abús, desarrelament i s’han fet en la vida de carrer des de la infància, a més agreujat per l’addicció.

Continua la lectura de Joves sense llar: quart món.

Entrevista al Pare Carlos Diharte

L’entrevista que presentem al jesuïta Carlos Diharte l’ha produït el Centre Takiwasi del Perú, que articula la medicina tradicional amzònica amb la psicoteràpia en el tractement d’addictes. És interessant veure la senzillessa i humilitat amb la que afronta la seva missió i com va integrar la presa d’aquesta medicina en ell mateix.