Arxiu de la categoria: Mirades

En aquest bloc es penjaran articles, estudis i monogràfics per que es pugui anar construint un marc teòric conceptual al respecte de la temàtica tractada. Poden anar des de l’anàlisi d’una substància des d’un punt de vista, fins a una teoria per abordar una situació concreta.

Anar ampliant els conceptes és molt important per no quedar-se entre els mites i els prejudicis d’un tema en constant evolució.

S’aniran penjant monogràfics i també s’esperen suggerències al respecte. Només s’ha d’escriure “mirades” al cercador i s’accedirà a tots els documents d’aquesta categoria.

Jutge Emilio Calatayud

En aquesta entrada volem recuperar una conferència de l’any 2011 del jutge de menors més antic d’Espanya: l’il·lustríssim D. Emilio Calatayud.

Per qui no el conegui, el jutge Calatayud ha estat pioner en sentències que cerquen la inserció del menor. No només pel benefici d’aquest, sinó de tota la comunitat.  En aquest sentit, la  seva visió es cimenta en un gran sentit comú.  El qual es bassa en una llarga praxis professional, que a la vegada no li resta humanitat, sinó que l’amplifica.

En aquesta ocasió, les seves paraules són molt inspiradores respecte a la resposta que s’ha de donar als menors en temes com la violència, l’ús de drogues, el vandalisme, la tecnologia, etc. A la vegada, sense oblidar la responsabilitat que tots plegats tenim al respecte.

La conferència va ser organitzada per l’Ajuntament de Màlaga i pel Col·legi Professional de Treball Social.

L’estigma

Sovint es tracta a les persones que usen drogues com si no tinguessin drets ni dignitat. La repressió és la moneda de canvi d’una incomprensió enfront el que està passant.

En aquest sentit se’ls persegueix, fins i tot amb gossos antinarcòtics, es fan escorcolls integrals, se’ls multa i se’ls castiga. Fet que s’està denunciant a Europa mitjançant la campanya Support, don’t punish. Fins i tot el Departament d’Ensenyament i el de Salut de la Generalitat de Catalunya han manifestat que no són mètodes que ajudin, sinó que estigmatitzen als joves consumidors, empitjorant el problema. En el fons, només hi ha la ignorància i l’etiqueta.

Per això, la Federació Catalana de Drogodependències ha llençat una nova campanya per lluitar contra aquesta deriva repressiva que cala a la societat.

La Resclosa d’Arbúcies a la web del Departament de Salut

L’Hemeroteca de Drogues del Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya ha afegit la darrera col·lecció d’Anuncis Preventius a la seva web. Aquests anuncis preventius són els que gaudeixen els arbuciencs i les arbucienques connectades al Facebook i a l’Instagram de la Resclosa d’Arbúcies.

Continua la lectura de La Resclosa d’Arbúcies a la web del Departament de Salut

Es neix addicte o s’aprèn

Es neix addicte o s’aprèn? Si des d’infants i fins i tot des de les etapes perinatals es comencés a adquirir els trets d’una personalitat addicte, per l’excés de substàncies que creen addicció, no facilitaria una vida amb tendències addictives?

La primera addicció (proto addicció) massiva que patim podria ser al sucre. És cert que la glucosa és un aliment indispensable pel cervell, però també ha esdevingut una estratègia comercial global. Així doncs, els aliments processats han esdevingut una base per afegir sucre i fidelitzar clients, des d’infants fins a adults. Continua la lectura de Es neix addicte o s’aprèn

La cultura de l’alcohol

El dilema

L’alcohol és una substància recurrent des de la perspectiva de problema. És a dir, l’abús, el risc, l’addicció i les seves terribles conseqüències.

Clarament hi ha una separació entre el món adult i el jove: en el primer es troba l’alcoholisme com a principal patologia associada. En el segon els consums intensius en entorns de festa. Ambdós amb grans riscs per a la salut. Mai s’hauria de perdre de vista aquesta cara quan es parla d’alcohol, ja que mentre uns parlen de cultura allò representa la perdició d’altres.

D’altra banda, qui no té a la família algú que es passa o que ha patit greus problemes amb la beguda? Per tant, resulta una mica paradoxal escriure un article en el context, per exemple de l’elaboració de licors populars de Catalunya, que pot ser raonable, tot coneixent la cara fosca de l’alcohol.

Cal dir que un dels diagnòstics més complicats d’abordar en addiccions és el d’home, de més de 40 anys i amb dependència severa a l’alcohol. Es tracta de quelcom difícil per diferents factors, com que es tracta d’una droga legal, per tant ben acceptada. Associada a la festa, a la cultura i a la tradició, a la diversió, a l’èxit, al sexe, al descans, a la gastronomia, a la felicitat, a la relaxació, a la pertinença al grup i, fins i tot, a l’esport. Qui no recorda anuncis com el d’alguna cervesera proposant mirar el partit del barça amb un barril o als mateixos jugadors celebrant èxits a la rua en un estat delicat?

Per tot això, la lluita de qui té dificultats amb l’alcohol és titànica. D’altra banda, els tractaments tampoc són en general gaire eficaços, així que tot plegat deixa un cert regust ranci a derrota.

És natural prendre alcohol?

Malgrat la cara fosca, es poden fer algunes preguntes per mirar d’entendre la naturalesa del problema. Entre elles, si és natural prendre alcohol?

Per exemple, l’antropòleg com Giorgio Samorini en el seu llibre “Animals que es droguen” certifica desenes d’exemples d’animals que en entorns naturals cerquen l’alcohol: elefants, estruços, mosques, felins, etc.

És paradigmàtic el cas de l’Amarula africana. Una fruita que a l’arbre concentra un 15% d’alcohol i que cada any, és a dir, no per accident, els elefants ingereixen en grans quantitats en la seva migració en les províncies de Limpopo, a Sud-àfrica. Se’ls hi ajunten molts altres animals que, després de la trobada alcohòlica, desperten junts amb clars símptomes de ressaca, fins i tot depredadors i depredats.

Hi ha exemples en els 5 continents i, en el fons, què hi ha més natural que el comportament dels animals? Per tant, queda demostrat que hi ha un instint natural cap a la recerca de l’ebrietat. Ara bé, els animals fan un ús estacional, tal com feien els humans a l’època dels caçadors i recol·lectors.

Tanmateix, l’evolució va establir els primers assentaments mesolítics on es determina que es va començar a elaborar un primer alcohol anomenat la hidromel. Així doncs, van començar a controlar la fermentació per obtenir begudes alcohòliques. La destil·lació arribaria més tard amb la creació de l’alambí a la cultura musulmana.

Alambí àrab

Per tant, tenim un instint natural cap a l’ebrietat amb una cultura ancestral d’elaboració de l’alcohol.

L’espiritualitat i l’alcohol

En les primeres albors humanes de l’elaboració d’acohol  també es van definir certs usos. Possiblement semblants a alguns actuals, però hi ha un que adquiriria rellevància al temple d’un semidéu egipci: el ritual d’Osiris. On es consumia una beguda alcohòlica en un context religiós. De fet, consideraven que aquesta beguda alcohòlica representava la sang dels avantpassats que havien lluitat contra els deus.

Semidéu Osiris, de l’agricultura i el vi

Depenent del tipus de principis actius de plantes, combinats amb l’alcohol es propiciaven canvis sensorials que obrien la porta a altres experiències, entre elles l’espiritual. En aquests cas, l’adjectiu de beguda espirituosa associada a l’alcohol crida l’atenció. També des de la perspectiva de patologia, ja que d’alguna forma el que representava un infern personal (espiritualitat negativa) també s’associava a una espiritualitat positiva.

No sobta que el cristianisme, amb clares connexions amb Egipte, també assumís com element sacramental una altra beguda fermentada com el vi, la sang del Crist. És a dir, no en teníem prou amb l’instin natural, la tradició mil·lenària d’elaboració, sinó que s’afegia el pes d’un element sacramental, una clau per accedir al creador.

El món religiós, des d’ençà en els monestirs, ha elaborat milers de litres d’alcohol, no únicament fermentats, sinó destil·lats: els alemanys, les cerveses; els mediterranis, els vins; els irlandesos, el whiskys; les carmelites, l’aigua del Carme, etc.

Paral·lelament, també es va saber que les propietats de les plantes es conservaven en l’esperit del vi, en forma de tintures i així es podia disposar de remeis fora de temporada. Realment un salt de gegant en la medicina facultativa i popular (p.ex. les remeieres).

Tintura d’opi: Làudan

Complicacions i revolució industrial

Ara bé, quan comencen a haver-hi greus problemes associats a l’ús de l’alcohol? En totes les èpoques n’hi han hagut. Només cal observar al Museo del Prado quadres com els dels borratxos de Velázquez (1628), però potser no tan massivament com en l’actualitat. Una dada interessant la proporciona l’antropologia mèdica, la qual ha registrat tribus amazòniques que saben, des de temps immemorials, elaborar la xixa amazònica (blat de moro fermentat que arriba a 70 graus) i no coneixien l’addicció. Aleshores, què ens diferencia d’aquestes comunitats que fan els seus 3 o 4 rituals o festes a l’any, però que no els hi representa un problema?

Els borratxos o el Triomf de Baco de Velàzquez s.XVII

Potser té quelcom a veure la revolució industrial i una producció descomunal i accessible d’alcohols. Va deixar de ser un element sacramental o  una medicina o un producte casolà d’ús popular. Tot per esdevenir un producte de consum més, amb forts interessos econòmics darrere.

També ho podria explicar que vivim en una cultura de masses, trepidant i impacient, allunyada de la natura, que trenca amb les arrels espirituals. Patint altes quotes d’ansietat i depressió que requereixen un grau d’atordiment per sobre portar-les. També hi ha el factor personal, on predisposicions genètiques avoquen al desastre.

Això vol dir que si tornéssim a un ús més popular i casolà desapareixerien els problemes associats al consum d’alcohol? Qui sap, però del cert que elaborar begudes tradicionals comporta una dedicació i comunió amb les plantes, els elements i les estacions que revaloritza l’acte de beure, el qual s’ha banalitzat en excés.

Ratafia de la comarca de la Selva

Encara i així, és realista pensar que en un món neoliberal, amb totes aquelles característiques adverses, podrem tornar als usos populars? Sembla una idea romàntica i utòpica. S’ha de deixar de ser romàntics i utòpics? Potser no, però malauradament en l’actual context no és probable reduir significativament la part problemàtica d’aquest patrimoni de la humanitat.

La pitjor estratègia és la prohibició

La prohibició

És important que la gent jove entengui que la prohibició i la seva política repressiva contra els consumidors de drogues afavoreix l’augment del consum i en pitjors condicions. Per què?

S’explicarà al llarg d’aquesta entrada. Ara bé, s’ha d’assumir que la generació que mana actualment potser no sigui capaç de canviar aquesta realitat. Tot i així, l’esperança és que les noves generacions, amb la informació adequada, puguin ser coherents amb l’evidència científica i revertir aquesta situació. Continua la lectura de La pitjor estratègia és la prohibició

Medicalitzar la pobresa en adults i infants

Des del sentit comú es pot arribar a entendre que com més pateixen els pares pitjor pels fills. En el darrer informe[1] de l’ECAS[2] es demostra com afecta la pobresa a la salut familiar:

  1. Augmenta l’ansietat i la depressió a tots els membres.
  2. Es prescriuen més receptes de psicofàrmacs com més precària és la situació.
  3. Acaben consumint més les dones que els homes, així doncs pateixen més.
  4. Es prescriuen més als nens que a les nenes.

Continua la lectura de Medicalitzar la pobresa en adults i infants

Menors apostant online

Recentment ha estat denunciat en premsa que el famós videojoc FIFA18 té connexions amb webs d’apostes. En aquestes es poden comprar monedes del videojoc més barates per tal de poder disposar d’un millor equip i, conseqüentment obtenir millors resultats en els campionats online. A la vegada, aquestes monedes virtuals, anomenades points i comprades en aquestes webs, poden ser utilitzades per fer apostes com en un casino, jugant-se els diners.

Continua la lectura de Menors apostant online