Mostra totes les entrades de gass@

La Resclosa d’Arbúcies a la web del Departament de Salut

L’Hemeroteca de Drogues del Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya ha afegit la darrera col·lecció d’Anuncis Preventius a la seva web. Aquests anuncis preventius són els que gaudeixen els arbuciencs i les arbucienques connectades al Facebook i a l’Instagram de la Resclosa d’Arbúcies.

Els anuncis són elaborats des del projecte IRC de l’associació GASS i es solen composar d’imatge més missatge. Al ser la mateixa entitat que gestiona La Resclosa d’Arbúcies, s’afegeix el logo del programa preventiu d’Arbúcies i s’emet per les xarxes socials del mateix.

Tipologia d’anuncis

Hi ha diferents tipologies de missatges:

  1. Anuncis preventius de reducció de danys i informació sobre drogues: la reducció de danys és una estratègia clàssica, recollida al Llibre blanc de la prevenció del Departament de Salut. Per tal d’aconseguir una millora en la situació del consumidor de substàncies. Es combina aquesta àrea amb algunes informacions sobre les drogues.
  2. Anuncis preventius de reflexió, activisme i motivació: per despertar l’esperit crític dels joves s’escullen algunes reflexions de les que es poden aprendre conceptes valuosos. L’activisme també és molt important en èpoques de crisis, ja que aporta una actitud vital positiva que dona sentit existencial. Per últim, emetre missatges de motivació pel canvi és important en la prevenció de malalties i millora de la salut en general.
  1. Anuncis preventius sobre aprenentatges vitals: es tracta d’informació que es sol aprendre de forma informal, mitjançant el devenir de la vida, però que a la vegada solen ser imprescindibles per a viure amb salut. Per a escollir els missatges s’ha inspirat en personalitats que es vinculen amb la saviesa o reflexions que aprofundeixen en el comportament humà.

En conclusió, es tracta d’una estratègia preventiva de difusió de missatges que en el cas d’Arbúcies arriba directament a 1725 persones al Facebook i 166 de l’Instagram.

Que el Departament de Salut ho hagi afegit a la seva web facilita l’accés a més persones i és un reconeixement a la feina desenvolupada.

Claus per evitar que la canalla faci un ús abusiu del mòbil

El programa de ràdio “L’ofici d’educar” de Catalunya Ràdio va fer recentment un programa amb el títol d’aquesta entrada: Claus per evitar que la canalla faci un ús abusiu del mòbil.

Com a principi, sempre s’ha de cercar un ús equilibrat i moderat de la tecnologia per a evitar que limiti la qualitat de vida.

Respecte a la canalla, és recurrent la preocupació expressada pels pares en quant a un ús abusiu del mòbil. En aquest sentit, el programa aborda extensament la temàtica, sobretot des de la vessant dels límits (continguts, temps, espais, etc.) i les actituds (confiança per preguntar, etc.). Tanmateix aporta algunes estratègies, com dedicar temps per explorar el mòbil i les seves prestacions amb els infants.

Encara que avui en dia, potser els infants i els adolescents, respecte a la tecnologia, potser poden explicar als adults més d’una cosa. Es dona la realitat de que són una generació que ha nascut envoltada del que les altres generacions no. Per això mostren certes habilitats en el seu ús. Ara bé, això no vol dir que puguin discriminar bé certes trampes del món virtual.

A la fi, el més important és estar atents a la realitat dels infants i adolescents. Un comportament extrem pot significar un símptoma d’un problema més rellevant. Per això, focalitzar en el mateix el centre del problema pot ser insuficient per a millorar la situació.

Com a recomanació final es pot afirmar que el modelatge dels adults és una clau per a fer un bon ús de la tecnologia. També ho és el temps compartit en família, fent tot tipus d’activitats apart de les purament tecnològiques.

Enllaços d’interès:

Test sobre l’ús de l’smartphone.

Ús terapèutic del cànnabis

Sovint s’utilitza un ús beneficiós d’una substància per a justificar un ús indiscriminat de caràcter recreatiu.

És recorrent que això passi amb el cànnabis. De fet és una planta que té un ús estès entre joves menors de 35 anys.

Des de la vessant tradicional, la planta prové de la zona de l’Himàlaia. Allà, la medicina Ayurveda desaconsella el seu ús, ja que els riscos superen als beneficis de la planta.

Continua la lectura de Ús terapèutic del cànnabis

Mobile Social Congress 2019

El Mobile World Congress és la trobada mundial de les empreses que generen la indústria del mòbil a Barcelona. En definitiva representa una  reunió de la indústria global. La qual es regida per les regles del mercat que sovint no són prou ètiques. En front d’això, a Catalunya hi ha una alternativa a la conferència amb ànima social: el Mobile Social Congress 2019. Continua la lectura de Mobile Social Congress 2019

Es neix addicte o s’aprèn

Es neix addicte o s’aprèn? Si des d’infants i fins i tot des de les etapes perinatals es comencés a adquirir els trets d’una personalitat addicte, per l’excés de substàncies que creen addicció, no facilitaria una vida amb tendències addictives?

La primera addicció (proto addicció) massiva que patim podria ser al sucre. És cert que la glucosa és un aliment indispensable pel cervell, però també ha esdevingut una estratègia comercial global. Així doncs, els aliments processats han esdevingut una base per afegir sucre i fidelitzar clients, des d’infants fins a adults. Continua la lectura de Es neix addicte o s’aprèn

Servei esperançador

El novembre de 2018 s’ha presentat un informe de situació de la Resclosa d’Arbúcies, que és la proposta municipal de prevenció del consum problemàtic de drogues i altres comportaments de risc.

Com a novetat d’enguany s’ha activat el Servei d’Orientació i Suport (SOS). La finalitat ha estat assessorar a persones per tal de millorarsituacions relacionades amb el consum de tòxics. Continua la lectura de Servei esperançador

La cultura de l’alcohol

El dilema

L’alcohol és una substància recurrent des de la perspectiva de problema. És a dir, l’abús, el risc, l’addicció i les seves terribles conseqüències.

Clarament hi ha una separació entre el món adult i el jove: en el primer es troba l’alcoholisme com a principal patologia associada. En el segon els consums intensius en entorns de festa. Ambdós amb grans riscs per a la salut. Mai s’hauria de perdre de vista aquesta cara quan es parla d’alcohol, ja que mentre uns parlen de cultura allò representa la perdició d’altres.

D’altra banda, qui no té a la família algú que es passa o que ha patit greus problemes amb la beguda? Per tant, resulta una mica paradoxal escriure un article en el context, per exemple de l’elaboració de licors populars de Catalunya, que pot ser raonable, tot coneixent la cara fosca de l’alcohol.

Cal dir que un dels diagnòstics més complicats d’abordar en addiccions és el d’home, de més de 40 anys i amb dependència severa a l’alcohol. Es tracta de quelcom difícil per diferents factors, com que es tracta d’una droga legal, per tant ben acceptada. Associada a la festa, a la cultura i a la tradició, a la diversió, a l’èxit, al sexe, al descans, a la gastronomia, a la felicitat, a la relaxació, a la pertinença al grup i, fins i tot, a l’esport. Qui no recorda anuncis com el d’alguna cervesera proposant mirar el partit del barça amb un barril o als mateixos jugadors celebrant èxits a la rua en un estat delicat?

Per tot això, la lluita de qui té dificultats amb l’alcohol és titànica. D’altra banda, els tractaments tampoc són en general gaire eficaços, així que tot plegat deixa un cert regust ranci a derrota.

És natural prendre alcohol?

Malgrat la cara fosca, es poden fer algunes preguntes per mirar d’entendre la naturalesa del problema. Entre elles, si és natural prendre alcohol?

Per exemple, l’antropòleg com Giorgio Samorini en el seu llibre “Animals que es droguen” certifica desenes d’exemples d’animals que en entorns naturals cerquen l’alcohol: elefants, estruços, mosques, felins, etc.

És paradigmàtic el cas de l’Amarula africana. Una fruita que a l’arbre concentra un 15% d’alcohol i que cada any, és a dir, no per accident, els elefants ingereixen en grans quantitats en la seva migració en les províncies de Limpopo, a Sud-àfrica. Se’ls hi ajunten molts altres animals que, després de la trobada alcohòlica, desperten junts amb clars símptomes de ressaca, fins i tot depredadors i depredats.

Hi ha exemples en els 5 continents i, en el fons, què hi ha més natural que el comportament dels animals? Per tant, queda demostrat que hi ha un instint natural cap a la recerca de l’ebrietat. Ara bé, els animals fan un ús estacional, tal com feien els humans a l’època dels caçadors i recol·lectors.

Tanmateix, l’evolució va establir els primers assentaments mesolítics on es determina que es va començar a elaborar un primer alcohol anomenat la hidromel. Així doncs, van començar a controlar la fermentació per obtenir begudes alcohòliques. La destil·lació arribaria més tard amb la creació de l’alambí a la cultura musulmana.

Alambí àrab

Per tant, tenim un instint natural cap a l’ebrietat amb una cultura ancestral d’elaboració de l’alcohol.

L’espiritualitat i l’alcohol

En les primeres albors humanes de l’elaboració d’acohol  també es van definir certs usos. Possiblement semblants a alguns actuals, però hi ha un que adquiriria rellevància al temple d’un semidéu egipci: el ritual d’Osiris. On es consumia una beguda alcohòlica en un context religiós. De fet, consideraven que aquesta beguda alcohòlica representava la sang dels avantpassats que havien lluitat contra els deus.

Semidéu Osiris, de l’agricultura i el vi

Depenent del tipus de principis actius de plantes, combinats amb l’alcohol es propiciaven canvis sensorials que obrien la porta a altres experiències, entre elles l’espiritual. En aquests cas, l’adjectiu de beguda espirituosa associada a l’alcohol crida l’atenció. També des de la perspectiva de patologia, ja que d’alguna forma el que representava un infern personal (espiritualitat negativa) també s’associava a una espiritualitat positiva.

No sobta que el cristianisme, amb clares connexions amb Egipte, també assumís com element sacramental una altra beguda fermentada com el vi, la sang del Crist. És a dir, no en teníem prou amb l’instin natural, la tradició mil·lenària d’elaboració, sinó que s’afegia el pes d’un element sacramental, una clau per accedir al creador.

El món religiós, des d’ençà en els monestirs, ha elaborat milers de litres d’alcohol, no únicament fermentats, sinó destil·lats: els alemanys, les cerveses; els mediterranis, els vins; els irlandesos, el whiskys; les carmelites, l’aigua del Carme, etc.

Paral·lelament, també es va saber que les propietats de les plantes es conservaven en l’esperit del vi, en forma de tintures i així es podia disposar de remeis fora de temporada. Realment un salt de gegant en la medicina facultativa i popular (p.ex. les remeieres).

Tintura d’opi: Làudan

Complicacions i revolució industrial

Ara bé, quan comencen a haver-hi greus problemes associats a l’ús de l’alcohol? En totes les èpoques n’hi han hagut. Només cal observar al Museo del Prado quadres com els dels borratxos de Velázquez (1628), però potser no tan massivament com en l’actualitat. Una dada interessant la proporciona l’antropologia mèdica, la qual ha registrat tribus amazòniques que saben, des de temps immemorials, elaborar la xixa amazònica (blat de moro fermentat que arriba a 70 graus) i no coneixien l’addicció. Aleshores, què ens diferencia d’aquestes comunitats que fan els seus 3 o 4 rituals o festes a l’any, però que no els hi representa un problema?

Els borratxos o el Triomf de Baco de Velàzquez s.XVII

Potser té quelcom a veure la revolució industrial i una producció descomunal i accessible d’alcohols. Va deixar de ser un element sacramental o  una medicina o un producte casolà d’ús popular. Tot per esdevenir un producte de consum més, amb forts interessos econòmics darrere.

També ho podria explicar que vivim en una cultura de masses, trepidant i impacient, allunyada de la natura, que trenca amb les arrels espirituals. Patint altes quotes d’ansietat i depressió que requereixen un grau d’atordiment per sobre portar-les. També hi ha el factor personal, on predisposicions genètiques avoquen al desastre.

Això vol dir que si tornéssim a un ús més popular i casolà desapareixerien els problemes associats al consum d’alcohol? Qui sap, però del cert que elaborar begudes tradicionals comporta una dedicació i comunió amb les plantes, els elements i les estacions que revaloritza l’acte de beure, el qual s’ha banalitzat en excés.

Ratafia de la comarca de la Selva

Encara i així, és realista pensar que en un món neoliberal, amb totes aquelles característiques adverses, podrem tornar als usos populars? Sembla una idea romàntica i utòpica. S’ha de deixar de ser romàntics i utòpics? Potser no, però malauradament en l’actual context no és probable reduir significativament la part problemàtica d’aquest patrimoni de la humanitat.

La pitjor estratègia és la prohibició

La prohibició

És important que la gent jove entengui que la prohibició i la seva política repressiva contra els consumidors de drogues afavoreix l’augment del consum i en pitjors condicions. Per què?

S’explicarà al llarg d’aquesta entrada. Ara bé, s’ha d’assumir que la generació que mana actualment potser no sigui capaç de canviar aquesta realitat. Tot i així, l’esperança és que les noves generacions, amb la informació adequada, puguin ser coherents amb l’evidència científica i revertir aquesta situació. Continua la lectura de La pitjor estratègia és la prohibició